Cadires de rodes, taurons congelats i llaunes de pinya en almívar

L’altre dia mentre dinava, al telenotícies del migdia informaven de la següent notícia:

“La Guàrdia Civil i la Direcció Adjunta de Vigilància Duanera han confiscat 495 quilos de cocaïna de “gran puresa” al Port de Barcelona. A l’interior del contenidor, que venia del Paraguai, s’hi van trobar 450 paquets d’1,1 quilos cadascun, camuflats entre les estelles de fusta per evitar la detecció d’escàners i dificultar la feina dels gossos.“

Sempre m’han fascinat aquest tipus de notícies. Des que sóc petit, de tant en tant els mitjans de comunicació informen quan els agents de l’autoritat intercepten o descobreixen diferents partides de droga amagada. Sempre quedo admirat de l’enginy i originalitat que utilitzen els “narcos” per intentar enganyar a la policia.

El món del narcotràfic no coneix fronteres ni límits i els contrabandistes deixen volar la seva imaginació quan es tracta de traficar i cada cop utilitzen mètodes més sofisticats per transportar aquesta mercaderia. Amaguen la droga en els llocs menys insospitats a fi d’enganyar els diferents sistemes de detecció a què són sotmesos. Per altra banda, ja en ple segle XXI mentre les organitzacions criminals utilitzen moderns aparells electrònics (com per exemple “drons”) i malgrat que la policia utilitza també equips i escàners d’última generació per “lluitar” contra el tràfic de droga, continuen sent els gossos, ensinistrats des de petits, la millor arma contra el narcotràfic (i amb molta diferència segons els experts).

Per part de molts contrabandistes, s’ha intentat distreure l’olfacte d’aquests animals molts cops utilitzant cafè (la droga es porta entre el cafè ja que el fort olor d’aquest producte, supera per exemple l’olor de la cocaïna i a vegades d’aquesta manera s’aconsegueix enganyar als quissos).

Els mètodes de contraban son cada cop més creatius i enginyosos i continuadament s’estan buscant noves formes d’evitar ser detectats . Per mi, el mètode més brillant que he sentit mai per transportar droga camuflada es quan en diverses ocasions s’han enxampat a persones portant cocaïna líquida impregnada en roba. Si, es cert que van descobrir l’engany al final, però no em diguis que no es una idea genial. Per impregnar les peces de roba i desprès recuperar la droga “no es necessari un gran laboratori” segons la policia. La cocaïna es dilueix en aigua, i després es submergeix la roba en el líquid. Un cop estan seques les peces de roba ja estaran llestes per ser traslladades de lloc. Per recuperar la cocaïna quan aquesta hagi arribat al seu destí, la roba es submergeix en aigua perquè desprengui tota la substància que conté i s’extreu i filtra mitjançant un producte químic. Absolutament increïble, penso jo!

Però com ja he dit abans, els mitjans i instruments utilitzats pel tràfic de drogues són innumerables. Hi han grups criminals llatinoamericans que han construït submarins casolans (la majoria d’ells son aparells semi-submergibles però s’han arribat a trobar aparells totalment submergibles molt difícils de detectar).

Sobre la frontera d’Estats Units i Mèxic s’han fet servir catapultes i canons fets d’aire comprimit  per “disparar” les drogues (normalment marihuana).

Un dels episodis més cruels que s’han detectat mai, el trobem quan es van trobar implants d’heroïna líquida a l’interior de cadells de gos (l’operació policial es va anomenar “puppies” que vol dir cadells en anglès).

Però millor que t’expliqui els “descobriments” més “divertits”. Les maneres més curioses de dissimular les diferents substàncies toxicològiques han estat, per mi, tractar de camuflar-les en cadires de rodes, escaioles, bolquers, pilotes de futbol i implants mamaris (la dona tenia les dues ferides encara obertes i els agents van trobar les pròtesis plenes de droga).

Una de les troballes més estranyes que s’han fet mai, va tenir lloc quan a l’any 2009 la marina mexicana va trobar un carregament de taurons congelats que ocultaven paquets amb cocaïna.

Encara que trobem exòtic això dels taurons, no deixa de ser un aliment i amagar droga entre el menjar es sovint el més habitual. S’ha trobat droga en llaunes de pinya en almívar, a dins d’alvocats,  llaunes de tomàquet fregit, tonyines… Dintre dels món alimentari, un recurs molt utilitzat pels “narcos” el trobem en la rebosteria, pastisseria i confiteria (a l’aeroport JFK de Nova York, és van trobar 500.000 dòlars en cocaïna dins de bombons “Ferrero Rocher”, molts cops s’han requisat barretes de cocaïna banyades en xocolata, etc.).

De tots els aliments on s’han amagat drogues, el més curiós per mi, va tenir lloc a Nàpols el febrer de 2016. Doncs bé, en un barri d’aquesta  ciutat, els “carabinieri” italians van desplegar aquell dia un dispositiu antidroga per interceptar a una organització criminal que es dedicava al tràfic de haixix, marihuana i heroïna. El que la policia no va saber fins al moment de les detencions era que aquestes substàncies estaven amagades en l’interior d’ous “Kinder sorpresa” (i tan sorpresa en aquest cas!). Prèviament al seu intent de distribució, s’havia buidat amb un cúter les càpsules grogues que contenen les petites joguines de plàstic i s’havien introduït en el seu lloc dosis de haixix, marihuana i heroïna (quatre dosis per ou segons els investigadors). A més, aquesta organització criminal utilitzava menors d’edat per a transportar aquests estupefaents (fills de membres de la organització). Per cert, dues curiositats sobre els “ous Kinder” que potser no sabies: la càpsula que conté la joguina es de color groc perquè imita el rovell d’un ou i els “amos” d’aquests “ous Kinder” també ho son dels “Ferrero Rocher” i  de la “Nutella”.

Finalment, et parlaré de les “mules” que crec que mereixen un capítol apart dintre del món del narcotràfic.

La “mula” és la persona que fa contraban, es portadora de droga ja sigui fora del cos (compartiments secrets, diferents bosses, o sota la roba enganxada al cos amb cinta adhesiva) com també dintre del propi cos (utilitzant el propi cos com a contenidor de droga).

Algunes “mules” s’arriben a tragar globus de làtex (preservatius o trossos de guants quirúrgics) amb droga per després recuperar-la de les seves fems. Això es molt perillós per la possibilitat de que es pugui rebentar el globus dins de l’estómac (com acostumen a ser quantitats importants de droga, això comporta a vegades la mort de la “mula”).

En el món anglosaxó diferencien “Body packers” i “Body stuffers”. Els Body packers son els que com he explicat abans, ingereixen quantitats de droga entre 10 i 100 bossetes o globus.

Els Body stuffers ingereixen quantitats petites quan estan a punt de ser detinguts per la policia. Son quantitats molt inferiors a les ingerides pels Body packers però en canvi com que no estava previst que la persona ingerís aquesta droga (a diferència dels  Body packers) això  pot comportar una important intoxicació (no tant per la quantitat de droga sinó perquè aquesta esta mal envasada). Amb quines noves estratègies ens sorprendran en el futur els contrabandistes?