No m’acostumo a preparar gaire els viatges que faig. Prefereixo improvisar una mica i no saber gaire el que em trobaré quan arribi al meu destí. Això si, m‘agrada anar sempre com a mínim amb una guia del lloc on vaig. El meu viatge a Atenes va trencar una mica amb aquesta “tradició”. Com que creia que a Grècia em trobaria tones d’informació sobre història, cultura i mitologia de l’antiga Grècia per tot arreu on anés, vaig pensar que era millor processar i assimilar una mica tota aquesta informació amb calma a Barcelona, abans de marxar cap a terres hel·lenes. Vaig començar per la mitologia i em vaig començar a llegir uns quants llibres. Em van atrapar ràpidament els seus mites, els seus herois i sobretot el seus Déus. Dintre de l’ampli conjunt de deïtats que trobem a la mitologia grega, destaquen els Déus olímpics.
Els Déus olímpics són els més importants de tots i s’anomenen així perquè vivien al mont Olimp (que és la muntanya més alta de Grècia amb una alçada de 2.919 metres). Són 12 encara que n’hi ha hagut fins a 14 diferents reconeguts com a olímpics, en diferents èpoques, però mai més de 12 a la vegada. Són els següents:
- Zeus – és el Déu suprem de l’Olimp.
- Hera – és la dona i germana de Zeus. Deessa del matrimoni. Violenta i venjativa.
- Posidó – Déu dels oceans i germà de Zeus.
- Ares – Déu de la guerra. Fill de Zeus i Hera. Temperamental, brutal i sanguinari.
- Hermes – Missatger dels déus olímpics. Déu dels viatgers, del comerç i les finances.
- Hefest – Déu del Foc. És lleig i coix.
- Afrodita – Deessa de l’amor, la bellesa i la fecunditat.
- Atenea – Deessa de la saviesa i també de la guerra. Protectora de la ciutat d’Atenes.
- Apol·lo – Déu de la bellesa masculina, de la música i de la poesia.
- Artemisa – Deessa de la caça i del regne animal.
- Demèter – És la deessa de l’agricultura i la mare de Persèfona
- Hèstia –És la deessa de la llar.
Hades és també un dels principals déus grecs. És germà de Zeus i Posidó. Déu dels morts i de l’inframón (aquest món subterrani seria l’equivalent a l’infern cristià). Rarament surt al món exterior i no participa mai en les reunions dels altres déus a l’Olimp, passant quasi tot el seu temps en aquest món subterrani.
Hèstia, a qui ja he anomenat abans, va ser una de les dotze deïtats de l’Olimp durant molt temps però va acabar cedint el seu lloc a Dionís. Conegut com a Bacus en la mitologia romana, aquesta deïtat és el déu del vi, de la vinya i del teatre (també dels banquets i les orgies).
Doncs això que us acabo d’explicar és només una petitíssima introducció de l’extensa mitologia grega que existeix. La veritat es que em va anar molt bé haver après una mica de mitologia abans del viatge, ja que a Atenes et trobes contínuament temples, pintures, relleus o escultures que fan referencia o estan dedicades a totes aquestes deïtats (però també a nimfes, muses, herois, semidéus, sàtirs, etc.). Conèixer una mica aquesta mitologia et permet gaudir una mica més de la visita a Grècia.
El cert és que no esperava gran cosa del viatge a Atenes i en canvi en vaig tornar encantat. Ja em va començar a enganxar a Barcelona mentre llegia els llibres de mitologia, cultura i història de l’antiga Grècia als que em referia al principi d’aquest post. L’estança allà a ser magnífica i em van quedar moltes ganes de tornar-hi més endavant. Des que vaig tornar d’Atenes he desenvolupat una mica de “grecofília”. Bé, aquesta paraula no existeix, me l’acabo d’inventar, però si hi ha l’anglofília, la germanofília o la francofília entre d’altres, no entenc perquè no hi pot haver una paraula que designi l’interès i l’admiració que puc sentir pel poble grec, la seva cultura i la seva història. Bé, potser no n’hi per tant, però si que és cert que abans aquest país balcànic em resultava totalment indiferent i d’ençà que vaig tornar d’aquell viatge, em prenc amb cert interès les notícies que arriben d’allà.
Doncs bé, al poc de tornar de la República Hel·lènica vaig descobrir que hi havia una relació especial entre Barcelona, la ciutat que estimo, on vaig néixer i visc, i un Déu olímpic. Però quin és aquest déu? que significa que té una relació especial amb Barcelona? i perquè té aquest vincle amb aquesta ciutat?
Anem per parts, comencem pel Déu olímpic. Aquest déu en qüestió és Hermes i abans quan l’he descrit molt breument he dit que era el missatger dels déus olímpics i el déu dels viatgers i del comerç. Ara que ja sabem qui és, explicaré unes quantes coses més sobre d’ell. En la cultura romana el seu equivalent es Mercuri. Va ser fill de Zeus i d’una nimfa anomenada Maia. Va tenir nombrosos fills, el més conegut dels quals va ser Eros (el déu de l’amor). A més de les atribucions a què he fet referencia abans, Hermes té per habilitat l’ús de la paraula i l’eloqüència (era un gran orador públic) i podia comprendre les llengües dels animals. És el protector de les ànimes, les condueix per la vida i per la mort fins al seu destí final. És l’únic déu (a més d’Hades i Persèfona) que podia entrar i sortir de l’inframón.
Hermes fa d’intermediari entre el cel i la terra, és qui transmet als humans la saviesa, el coneixement, les ciències i les arts. També era el déu de la prudència, l’astúcia, dels lladres i dels mentiders perquè era molt hàbil i perspicaç, i perquè ell també va ser un lladre des que va néixer (quan es va escapar i va fugir per robar el ramat del seu germà Apol·lo). Porta unes sandàlies alades, un petàs (barret rodó d’ala ampla i plana) i un bastó anomenat caduceu (es tracta d’una vara amb dues serps entrellaçades mirant-se cara a cara i dues ales esteses).
No sé si te n’hauràs adonat però Barcelona està plena de representacions d’Hermes per tot arreu (jo reconec que ho sé des de fa poc, abans no ho havia pas notat). És omnipresent (malgrat que la majoria de vegades passa desapercebut als nostres ulls). Se’l troba per tots, o gairebé tots, els barris de Barcelona.
Però…que fan tantes estàtues d’aquest déu repartides per tota Barcelona? Perquè té aquesta vinculació especial amb la ciutat?.
Segons la mitologia grega, els dos germans Hermes i Heracles (més conegut com a Hèrcules) van iniciar un llarg viatge en vaixell per buscar el velló d’or. De les nou barques de la tripulació, una es va extraviar i va aparèixer on actualment hi ha Montjuïc. El lloc va agradar tant als dos germans que van decidir fundar una ciutat amb el nom deBarca Nona, en referència a la novena barca perduda. Per tant, Hermes va ser un dels cofundadors de Barcelona. Més tard, va continuar el seu viatge, però va deixar aquí la seva empremta. D’aquesta manera ja trobem la presència d’Hermes a la ciutat des de la seva fundació.
Un altre explicació la trobem en la rica burgesia de finals del segle XIX, principis del XX. L’auge econòmic, industrial i comercial d’aquella època va fer que Barcelona creixés a un ritme molt ràpid i pel seu vessant comercial i industrial, Hermes va ser adoptat pels burgesos de la ciutat d’aquella època, i amb ell i amb els seus atributs (caduceu, el petàssos i les sandàlies alades) van decorar les seves cases, empreses i tombes. També es va esculpir la figura d’Hermes en edificis bancaris i públics, com els de la Borsa i l’edifici de la Duana del port de Barcelona.
Resulta que fa uns anys, onze persones van fundar l’associació o col·lectiu “Caçadors d’Hermes”. És tracta de persones apassionades per aquest Déu i per Barcelona, i que en les seves estones lliures surten de “caça”. La idea és descobrir, trobar i capturar fotogràficament tots els Hermes que hi ha a Barcelona. De moment sumen més de cent localitzacions. Han escrit un llibre anomenat “La Barcelona d’Hermes”. El llibre està dividit en nou capítols que son a la vegada nou rutes per la ciutat de Barcelona en les quals descobrir les diferents representacions d’Hermes que hi ha a la ciutat. Les caminades van des de la façana marítima de la ciutat fins als seus cementiris passant per la rambla, el passeig de gràcia i la Via Laietana entre d’altres. El llibre està ple de fotografies de les diferents representacions d’Hermes que es van trobant per Barcelona.
Ara que t’he explicat aquesta història, potser quan caminis per Barcelona et trobis representacions d’Hermes per tot arreu.
Les meves històries 