Crispetes, galetes i samarretes

L’altre dia vaig anar al cinema amb el Juanma. Abans d’entrar a la sala vaig dubtar si anar o no a comprar unes crispetes. No ho acostumo a fer habitualment, només molt de tant en tant. Com que no tenia molta gana volia agafar les més petites però després vaig pensar que n’hi haurien poquesContinua llegint “Crispetes, galetes i samarretes”

La Júlia, Sant Corneli i el rei Lluís XV

D’aquí poc començaran les festes de Nadal. Dintre d’aquestes, la meva preferida des de sempre és el dia de Reis. Fa poc vaig escriure sobre aquesta festivitat i et vaig explicar la gran decepció que em vaig endur en descobrir la veritable identitat dels Reis d’Orient i com en canvi la meva neboda petita MarinaContinua llegint “La Júlia, Sant Corneli i el rei Lluís XV”

Raúl Ibáñez, els nombres de Lychrel i els nombres perfectes

Ja no queda gaire perquè s’acabi aquest any 2025. El temps passa volant!. No fa tant rebia missatges que em desitjaven un bon any 2025 (o bé els enviava jo) i aviat  tornarem a fer el mateix amb el 2026. Els primers dies del gener passat vaig llegir uns quants articles sobre aquest any 2025Continua llegint “Raúl Ibáñez, els nombres de Lychrel i els nombres perfectes”

La meva psicòloga, la guineu i els partits polítics corruptes

L’altre dia tenia visita amb la meva psicòloga però no hi vaig anar. Em feia molta mandra i vaig decidir quedar-me a casa. Tenia la cita a les cinc de la tarda i això implicava sortir no gaire tard de la feina, menjar ràpid i no poder fer la migdiada. No sé quina de lesContinua llegint “La meva psicòloga, la guineu i els partits polítics corruptes”

Urruti, Roberto Baggio i Van Gaal

Recordo haver tingut una infància bastant feliç. No conservo gaires records negatius pel fet per exemple que de petit era molt baixet o que era tartamut (crec que això preocupava més a alguna gent del meu entorn proper més que no pas a mi). En el post en què parlava sobre els Reis d’Orient vaig dir-teContinua llegint “Urruti, Roberto Baggio i Van Gaal”

Fred Uhlman, Nicòmac i Robin Dunbar

La història que t’explicaré a continuació també tracta sobre els amics igual que les dues anteriors. El que en principi havia de ser un únic escrit acabarà sent una trilogia sobre l’amistat. I parlant de trilogies i d’amistat, començaré per unes novel·les curtes que formen part d’una trilogia en la qual l’amistat és el temaContinua llegint “Fred Uhlman, Nicòmac i Robin Dunbar”

Gilles Deleuze, Emir Kusturica i Chewbacca

Mentre escrivia l’anterior post sobre l’amistat vaig descobrir uns “podcasts” radiofònics que precisament tractaven aquest tema. En el programa intervenia una filòsofa anomenada Marina Garcés que en un moment donat va parlar sobre Gilles Deleuze. Per aquest filòsof francès del segle XX l’amistat no es tenir les mateixes idees, ni tenir els mateixos interessos, niContinua llegint “Gilles Deleuze, Emir Kusturica i Chewbacca”

Seinfeld, un petit poble d’Irlanda i la Noemí

A la segona meitat dels noranta em vaig aficionar a veure una sèrie que emetien per televisió anomenada “Seinfeld”. Aquesta comèdia gira al voltant del seu protagonista, l’humorista Jerry Seinfeld, la seva vida quotidiana i la relació d’aquest amb el seu millor amic (George), la seva ex-parella (Elaine) i un veí molt excèntric (Kramer). RecordoContinua llegint “Seinfeld, un petit poble d’Irlanda i la Noemí”

Trankimazin, Rohypnol i Burundanga

Fa poc vaig estar treballant al Jutjat d’instrucció número 21 de Barcelona. Em van nomenar com a reforç fa un temps i em van assignar la tramitació d’un únic procediment. Es tractava d’una causa molt gran que constava de més de dos-cents volums i que tenia moltíssimes parts implicades. Eren diversos els delictes pels qualsContinua llegint “Trankimazin, Rohypnol i Burundanga”

L’errada, la universitat de Harvard i el goril·la invisible

Poc després de penjar en aquest blog la història “Nicholas Ray, Chris Carter i el truc de la bala marcada” el meu pare em va enviar un whatsapp en el qual em deia que creia que en aquest post que havia acabat de publicar hi havia una errada que li estranyava que se m’hagués passatContinua llegint “L’errada, la universitat de Harvard i el goril·la invisible”