Tú, jo, llegir, escriure…

Hola!

He començat a redactar aquest “post” per diversos motius, encara que no n’hi ha cap d’especial. M’agradaria que aquest “post” fos el primer de molts. Sempre m’ha agradat escriure encara que no ho faig gaire sovint. A veure si m’hi aficiono, perquè crec que és el que millor se’m dona, el que millor ser fer. Millor que parlar, està clar!.

La meva intenció en aquests escrits es parlar una mica de mi, del meu món interior, dels meus fantasmes, els meus records, les meves opinions, de les coses que m’agraden … En definitiva,  vull parlar de les meves històries.

Però, saps una de les coses negatives que sovint em passen? Doncs que sempre he tingut complex o la sensació que el que jo explico, no interessa a ningú,  sempre he tingut pànic a què em consideressin una persona pesada, i això suposo que ha fet que no sigui gaire parlador. La veritat és que mai ningú m’ha dit que sigui avorrit, ni que el que digui tingui poc interès, però sovint tinc aquesta percepció. Ara per exemple crec que t’estic cansant, que deus estar llegint això amb ganes d’acabar o a punt de deixar-ho. Espero que no, confio que t’estigui agradant ni que sigui una miqueta per continuar llegint aquest “post” almenys fins al final.

 Per mi escriure té un efecte terapèutic que em permet posar una mica d’ordre als meus pensaments dintre del petit desconcert en què es troba a vegades immersa la meva ment. D’alguna manera, a l’escriure trec a la llum una mica, qui soc i com em sento i és en aquests moments quan trobo una mica de pau i harmonia.

Malauradament no ho faig tant com voldria. Bé, en realitat això és una mala excusa que em poso a mi mateix. Crec que si vull, puc trobar moments per escriure perquè bé que els trobo per fer altres coses a més de treballar. El que succeeix potser és que aquestes altres coses no exigeixen el petit esforç que si que es necessita per començar a escriure (sobretot al principi).

Escric un petit diari des de fa uns anys, però no hi apunto res gaire personal, només les coses que faig fora de l´habitual, com ara anar al cine, a un restaurant etc. i ho redacto d’una manera molt breu. Però ara, la meva intenció és esplaiar-me una mica més, teclejar sobre el que penso, el que faig, el que he fet i el que vull fer.

Crec que escriure m’ajuda a ordenar i estructurar les meves idees. Parlant crec que no m’expresso tan bé. A més quan poses les coses per escrit, dius exactament el que vols dir, potser perquè tot queda guardat i no es tan efímer com les paraules, o potser perquè tens més temps per pensar el que vols dir d’una manera més precisa i acurada.

Avui en dia, l’escriptura ha quedat una mica abandonada, apartada per altres mitjans que han ocupat el seu lloc. Mòbils, tauletes i ordinadors ofereixen una immediatesa amb la qual l’escriptura no pot competir. Però jo crec que el fet d’escriure no és únicament la transmissió d’una informació. Si fos així, seria lògic que aquesta forma de comunicació es quedés obsoleta davant d’altres mitjans. Informar mitjançant una carta per exemple, és absurd quan es pot fer molt més ràpid a través d’un “whattsapp”. Però, com dic, per mi escriure no és només transmetre informació, sinó “crear” una informació, reflexionar sobre el que ha passat i el que està passant….En definitiva, escriure t’obliga a pensar.

Escriure així com llegir, mai és un malbaratament de temps ni d’energia. A vegades quan miro una sèrie, una pel.lícula, prenc una cervesa, xatejo per “whattsapp” o dono un “like” a “instagram”, etc. tinc la sensació que estic perdent una mica el temps, que podria estar fent alguna cosa més útil o de més profit. Però en canvi, quan escric o llegeixo no tinc mai aquesta percepció. Sento que en aquells moments, no podria estar fent res millor. El fet d’escriure (i encara més si ho vull fer d’una manera regular) m’obligarà a portar un cert ordre, em demanarà auto-disciplina i acostumar-me a uns hàbits determinats. Però a canvi, escriure em permetrà registrar els successos i els pensaments per poder recordar-los i reviure’ls en el futur amb facilitat. Serà una manera d’analitzar, organitzar i comprendre millor les meves pròpies experiències.

Estic convençut que aquesta idea d’escriure amb certa freqüència em farà sentir millor, però no sé el que duraré… Si sé que em llegiràs, això em motivarà més a escriure. 

Doncs bé, per avui ja ho deixaria, com veus no he parlat de res en concret, sobre el fet d’escriure més que res. Els propers cops intentaré explicar-te coses més divertides i interessants. La meva idea és que així sigui.