Palíndroms, anagrames i bifronts

A vegades, quan es parla o quan em pregunten si soc de ciències o de lletres, dic sense dubtar que soc de lletres, però pensant-ho una mica amb calma, crec que aquesta resposta té moltíssims matisos en el meu cas concret.

Sempre m’he considerat una persona de lletres perquè aquesta es la opció que vaig triar a COU (la opció C, que era la de lletres mixtes). Les matèries comunes eren llengua catalana, llengua espanyola, llengua estrangera (Anglès) i Filosofia. Les dues obligatòries d’aquesta opció C (Ciències Socials), eren Matemàtiques II i Història Contemporània, més dos optatives a escollir entre quatre que en el meu cas van ser Literatura espanyola i Història de l’Art. A vegades m’he plantejat, com m’hauria anat a la vida en el tema laboral si hagués triat ciències.

Com acabo de dir, vaig fer matemàtiques fins a l’últim curs i encara que al principi em costaven, al final sempre les acabava aprovant sense cap problema. Les matemàtiques per mi eren com una endevinalla, com un trencaclosques difícil que al principi pensava que no podria resoldre mai. A més, a mesura que passa el temps la cosa encara es posa pitjor, però llavors, de sobte se m’encén la bombeta i ho començo a entendre tot i finalment trobo la solució. A més, en les matemàtiques (igual que quan resols un enigma o un trencaclosques) trobar la solució et produeix una sensació molt gratificant que no passa amb cap altra assignatura. Perquè a més, cosa que no succeeix en les altres assignatures (bé en Física sí) pots comprovar (demostrar) si la resposta es correcte o no.

Es paradoxal el fet que tries lletres quan les assignatures que més m’han costat i he suspès no han estat mai ni las matemàtiques ni la física ni la química, sinó les llengües.

Per començar, l’assignatura que més m’ha costat, que més he odiat i més cops he suspès a la meva vida és el llatí. Per sort només la vaig estudiar a segon de BUP on la vaig suspendre a cada avaluació, em vaig tenir que examinar al setembre on la vaig tornar a suspendre.

Al següent any, a tercer de BUP em van quedar tres assignatures pel setembre. No eren pas les matemàtiques, sinó la literatura catalana i la literatura espanyola (i perquè en aquell curs no s’estudien llengües catalana i espanyola perquè sinó…..) i per acabar-ho d’adobar encara arrossegava el llatí de segon de BUP que era incapaç d’aprovar. Bé al final al setembre vaig aprovar dues de les tres i vaig suspendre Literatura espanyola (que la vaig haver de recuperar mentre feia el COU).

Amb tot això, gràcies al fet que vaig estudiar en una escola anglesa de la qual sorties als 13/14 anys amb un nivell molt alt d’anglès (superior al de COU) vaig poder evitar mals majors. L’anglès per mi va ser durant el batxillerat i el COU, una assignatura menys per estudiar.

Respecte a la llengua catalana, el fet que la portés “instal.lada de fàbrica” i el fet que no s’estudiés la sintaxi perquè ja s’estudiava a llengua espanyola i es valorés especialment l’ortografia, em va beneficiar molt (al llegir en català no cometia gaires faltes). No treia grans notes en català però anava aprovant.

La llengua espanyola ha estat sempre la meva “bèstia negra” tant a l’escola com a l’institut. Concretament la gramàtica i més concretament encara, la sintaxi. Vaja, que encara avui en dia tinc malsons amb l’anàlisi sintàctic de les oracions tant simples com compostes. Mai ho he entès, que si atribut, que si verb copulatiu……. Suposo que com que no m’interessava, no li veia el sentit, no devia fixar-me ni prestar  gaire atenció.

No em va sorprendre gens, que la pitjor nota que vaig treure a la Selectivitat va ser el 2,5 de Llengua Espanyola. Per contra, en Matemàtiques II vaig treure la millor nota amb un 8 (bé, la segona millor nota, darrera de l’anglès però pels motius que he explicat abans, es clar).

En fi, soc una persona de lletres però a qui li agraden les matemàtiques i que treu les pitjors notes en llengües. D’altra banda, considero que el que millor se’m dona es escriure. Amb aquestes contradiccions es normal per exemple que no m’hagi agradat mai jugar a l’”scrabble” però en canvi m’encantin els jocs de paraules.

Recordo estar a Falset un estiu, amb la meva cosina Yvonne buscant cotxes amb matrícules capicua. Tinc el record una mica esbiaixat i poc precís i no sé si es una cosa que fèiem habitualment o només aquell dia que m’ha vingut ara a la memòria.

Capicua es un número que es llegeix igual d’esquerra a dreta que de dreta a esquerra. El dia i el mes en que vaig néixer (21 de desembre) per exemple formen un número capicua 2112. Quan això succeeix en les paraules o frases s’anomena palíndrom.

Un Palíndrom es una paraula que es llegeix igual en qualsevol sentit. El típic palíndrom que deia quan era petit era “Sugus”. Ara, els palíndroms que més m’agraden son “radar” i “mínim”. En castellà m’agrada “reconocer” i “somos”.

Pel que fa a les frases que es llegeixen de la mateixa manera endavant que en darrera, les més brillants per mí son “Catalá, a l’atac!” “A treballar allà, Berta!” “Cita-la a l’àtic” i “És així, ase! mentre que en castellà el típic que t’ensenyen a l’escola es “Dábale arroz a la zorra el abad”. A mi m’agraden especialment “Luz azul” “Se van sus naves” “Yo hago yoga hoy” i la genial “Sé verlas al revés”. Potser aquesta afició meva sigui una mica extravagant però pensa que hi ha gent que porta aquesta afició més enllà. I es que existeix una associació nascuda a Catalunya que es diu Club Palindromista Internacional que va néixer l’any 1987. Com a curiositat, un dels membres del club va complir fa poc 103 anys, que vol dir que fa dos anys va tenir una edat capicua de tres digits (101).

L’Anagrama es una variant del Palíndrom. Es tracta d’una paraula que al canviar l’ordre de les lletres (però sense afegir-ne de noves ni tampoc treure’n cap) dona lloc a una altra paraula que vol dir un altra cosa. El joc consisteix doncs, en canviar la posició de les lletres per obtenir un significat diferent. En català tenim per exemple “Pare-Pera” “Triple-Rèptil” o “Roma-Amor” i en castellà “Frase-Fresa” “Nepal-Panel” “Caliente-Alicante”  “Ecuador-Acuerdo” “Argentino-Ignorante” o  “Necrófila-Florencia”. El que em sembla genial es l’anagrama que surt amb la paraula “Metacarpiano” (un os de la mà). Et donaré la resposta la final del mail, perquè la puguis pensar.

L’escriptor català Salvador Espriu va crear en les seves obres un mon imaginari anomenat “Sinera”. Es l’anagrama d’”Arenys” (Espriu era originari i passava els estius a “Arenys de Mar”).

Similar al palíndrom es el Bifront amb la diferència que la paraula o frase canvia de significat segons el sentit amb el que es llegeixi. De manera que si llegim un bifront d’esquerra a dreta la paraula te un determinat sentit, però si la llegim de dreta a esquerra té un altra sentit com per exemple “Llop-Poll” “Arròs-Sorra” “Coll-Lloc” o “Olla-Allò” en català i “Odio-Oido” “Amar-Rama” “Educa-Acude” o la frase “La mina de sal-La sed animal” en castellà.

Estic veient, que m’està sortint tan llarg aquest mail que el dividiré en dos. Si bé el “trio” del títol (palindroms, anagrames i bifronts), son els jocs de paraules que més m’agraden, n’hi ha més que val la pena comentar. Per exemple, allò que fèiem de petits de parlar només usant una vocal, es una ximpleria infantil o s’anomena d’alguna manera?

 “Mi Mamà me mima” és també un joc de paraules? Que totes les paraules d’aquesta frase comencin per la mateixa lletra fa que rebi algun nom especial?

Per acabar tres curiositats:

– Palíndrom en anglès “Madam, I’m Adam”

– Anagrama genial en anglès “Clint Eastwood- Old West Action”

– Anagrama de “Metacarpiano” es “Aparcamiento”.