Avui em toca acabar el post anterior i començaré per tres jocs de paraules una mica similars i de pas, contestaré les preguntes que vaig deixar sense resposta.
El Pangrama es un text o una frase en el que s’utilitzen totes les lletres de l’abecedari d’un idioma. Els més bonics son els que utilitzen el menor número de lletres. Tres exemples en tres llengües diferents:
En català – “Jove xef, porti whisky amb quinze glaçons d’hidrogen, coi!”
En castellà – “Aquel biógrafo se zampó un extraño sandwich de vodka i ajo”
En anglès – “The quick brown fox jumps over the lazy dog”
L’oposat al pangrama es el Lipograma on la intenció és ometre una o més lletres. Els lipogrames ja es trobaven presents a l’antiga Grècia.
Me’n recordo de petit, també a Falset i també amb la Yvonne de jugar al joc de parlar només utilitzant una sola vocal, per exemple has de parlar amb una sola vocal, amb la i, “his di pirlir imb ini sili vicil”. Bé això seria una variant del Lipograma, en aquest cas s’exclouen totes les vocals excepte la i. El que passa es que en aquest joc el que dius no té cap sentit ja que del que es tracta es sobretot d’evitar dir les altres vocals, que es quan t’equivoques i perds.
A les llengües hi ha moltes paraules monovocàliques com “Agafa” “Acabarà” “Encendre” “Indici” “Idil.li” “dirigir” o “Ozó” en català i “Abalanzar” “brevemente” “inscribir” o “bochorno” en castellà i això et permet construir frases monovocàliques amb sentit com ara “La catalana Marta va cap a casa cantant amb la falsa Yaya Sara” en català o “Plan para mañana: A trabajar a la plaza Santa Ana” en castellà (les dues frases son invenció meva).
Just a l’inversa de les paraules monovocàliques, estan les paraules pentavocàliques que son aquelles que tenen les cinc vocals dins de la mateixa paraula. Les meves preferides son “Bielorússia” “acomiadeu” “autòpsies” “estudiosa” “autoestima” “enumeració” “automatisme” “comunicaven” o “anticonceptiu” en català i “murciélago” “bisabuelo” “Alucinógeno” “Aeronautica” “depuración” “autodestrucción” o “contundencia” en castellà.
Finalment, similar al Pangrama i al Lipograma és el Tautograma. Es tracta d’una frase o text en que totes les paraules comencen per la mateixa lletra. Aquí tenim el típic tautograma que dèiem o sentíem de petits “Mi mamá me mima”. Altres en castellà poden ser “Procurad pensar poco, però profundamente” o “Para poder presumir, practica previamente” M’he inventat aquests dos tautogrames en català mentre escrivia aquest post: “Tres tristos tigres treuen terra tranquil-lament” i “Embogeixo escoltant-la: Ella encisa, enamora…”.
La Dilogia consisteix en repetir una paraula en una mateixa frase però amb diferents significats o usar una paraula que te dos significats dins d’un mateix enunciat, com ara:
“¿Usted no nada nada?” “Es que no traje traje” o “Que pren un informàtic quan te restrenyiment? Fibra òptica” “La NASA està retallant el seu pressupost. Em sembla que no està per llançar cohets”
Com es pot veure, la dilogia sovint es presenta amb finalitat humorística, igual que el Calembour (Calambur) amb qui te moltes coses en comú. El calembour juga amb la separació entre paraules. L’agrupació de les síl-labes d’una o més paraules altera totalment el significat d’aquestes.
.- “Yo lo coloco y ella lo quita” (Yo loco loco y ella loquita)
.- La chica le dice al chico -Te detesto- i el le responde -K de Kilo- -¿Que dices?- -No sé, has empezado tú-
.- El último animal es el delfín.
El calambur més famós però, s’atribueix a l’escriptor Francisco de Quevedo. Expliquen que un dia va fer una aposta amb uns amics en una taverna, segons la qual l’escriptor s’atreviria a dir-li a la reina Isabel de Borbón que era coixa (Isabel era la dona de Felip IV, patia coixesa i s’enfadava molt quan li recordaven aquest defecte físic). Quevedo va anar a veure-la i li va portar un clavell i una rosa. Quan li va donar a escollir li va dir: “Entre el clavel blanco y la rosa roja, su majestad escoja”. D’aquesta anècdota, no se sap avui en dia encara, si es veritat o si es tracta d’una llegenda.
El calambur s’utilititza molt en les endevinalles. La més popular sense dubte es “Oro parece, plata no es. ¿Que es?” però n’hi ha molts més com “Blanca por dentro, verde por fuera, si quieres que te lo diga, espera” o “Por un caminito va caminando una animalito y el nombre del animalito, ya te lo he dicho” (les respostes a aquestes tres endevinalles son com ja sabràs ”platano”, pera i vaca, respectivament).
En castellà existeix el Retruécano que es una figura retòrica de repetició. Consisteix en incloure dos paraules semblants en una mateixa frase, de manera que la segona part d’aquesta contradiu o fa contrast amb la primera. S’utilitza a vegades amb finalitats humorístiques. En son exemples:
.- Hay que trabajar para vivir, no vivir para trabajar
.- No es lo mismo dos bicicletas viejas, que dos viejas en bicicleta
.- Ni son todos los que están, ni están todos los que son
En català existeix el Contrapet que es la transposició (canvi de lloc) de lletres o síl-labes en una mateixa frase, fet que produeix un efecte xocant ja que li dona un sentit diferent a la frase. Una frase neutra, anodina o inofensiva es transforma en una frase gamberra o picant.
Va ser creat pel francès François Rabelais i “importat” al català pel filòleg Enric Moreu-Rey que va escriure el llibre “El joc del contrapet” (1987). Uns quants exemples son:
.- “Desprès de pagar-se, s’han anat a casar / Desprès de pesar-se, s’han anat a cagar”
.- “Segons com, a la Josefa se li veu la piga / Segons com, a la Josepa se li veu la figa”
.- “A la borda la metzina / A la merda la botzina”
.- “Quan no hi ha força motriu no empenyis / Quan no hi ha força motiu no emprenyis”
En llengua anglesa existeix l’Spoonerism que es una mica diferent al contrapet. Les principals diferències es que, el primer es en realitat una errada involuntària i la frase resultant no te cap sentit. Així per exemple l’spoonerism seria en comptes de dir “El Mercat de Sant Antoni” dir “El Marconi de Sant Antat”
La història de l’Spoonerism es curiosa, ja que sorgeix degut a les errades o lapsus d’un reverend anomenat William Archibald Spooner que era professor d’Oxford. Quan parlava, sovint canviava les sil.labes entre dues paraules a la mateixa frase, com quan en una ocasió que volia esbroncar als alumnes per no haver assistit a les seves classes d’història en comptes de dir “You have missed my history lectures” va dir “You have hissed my mistery lectures” (heu xiuxiuejat el meu curs de novel.la policíaca). Eren tan habituals aquests lapsus que els alumnes van començar a elaborar “spoonerisms” clandestins. I es que de tan freqüents i xocants es va donar el seu nom “Spooner” a aquesta errada lingüística “Spoonerism”. Avui en dia es fan spoonerisms amb intencionalitat, es a dir, que no es tracta només d’una errada espontània sinó que es força o es busca expressament aquesta errada per fer més expressiu el missatge i per cridar més l’atenció. Es a dir, que s’utilitza com si es tractes d’un recurs estilístic més. Per exemple fa uns anys van fer a Londres una manifestació en contra del brexit i a favor de la Unió Europea. Hi havia una manifestant que duia una pancarta que deia “Buck Frexit” que es un spoonerism de “Fuck Brexit”. Doncs bé, la foto d’aquesta pancarta va sortir a tots els diaris. No és aquest, per això, el meu spoonerism preferit.
Hi ha un grup de punk-rock melòdic que es diu NOFX. M’agradava molt aquest grup quan era més jove, i en especial un àlbum seu de l’any 1994 anomenat “Punk in Drublic”. Els vaig descobrir al 1996 i m’encantaven. Aquell mateix any els vaig veure en directe a la sala Zeleste quan presentaven l’album posterior al “Punk in Drublic”, que era molt pitjor que aquest. Desprès d’escoltar-me molts abums d’ells, aquest album continua sent el meu preferit i es un dels albums que m’agraden més de la música en general. Està ple de cançons rodones i himnes. Doncs bé, no fa molt que em vaig adonar que el títol d’aquest album es un també un spoonerism. “Punk in drublic” es un spoonerism de “Drunk in públic” (beure en públic).
El maig de l’any passat al poble espanyol van fer un festival de grups punks al que vaig assistir. Els caps de cartell van ser NOFX i també hi van participar altres grups punks. El festival s’anomenava “Punk in drublic music festival”.
Ja per acabar una última curiositat en anglès. I és que hi ha una paraula de nou lletres, en que cada cop que li treus una lletra continua sent una paraula (en anglès) però amb diferent significat, fins a formar nou paraules que van des d’aquesta paraula de nou lletres fins a una que te només una sola lletra.
- Startling (sorprenent, alarmant)
- Starting (començant)
- Staring (mirant fixament, curiosament)
- String (corda)
- Sting (punxada)
- Sing (cantar)
- Sin (pecat)
- In (dintre)
- I (jo)
Acabaria amb aquest post, el tema dels jocs de paraules. Encara queden jocs lingüístics que es podrien comentar, però ja no m’interessen ni em fascinen tant i respecte d’altres com ara l’acròstic, els jeroglífics o l’alfagrama, en parlaré en una altre moment ja que aquests també tenen importància dins del mon de la criptografia que es un tema que ja tractaré en el futur.
Les meves històries 
Joan Oriol te lo has cerrado que no veas! Me ha gustado mucho.
M'agradaM'agrada