Menjar picant, xocolata negra, cafè i farigola

Avui et volia parlar sobre la felicitat, un tema que és recurrent en molts dels meus pensaments. Però ho vull fer des d’un punt de vista fisiològic o científic. Vull parlar sobre el que li passa al nostre organisme quan som feliços o sobre el que ha de succeir perquè siguem  feliços (ni que sigui una estona).

No tractaré per tant el tema de la recerca de la felicitat o de les claus d’aquesta, perquè no enfocaré la felicitat des d’un punt de vista filosòfic o romàntic, sinó des d’un punt de vista físic.

Es a dir, que no parlaré de si la felicitat es gràcies a l’amor, als diners etc. sinó sobre el procés biològic d’aquest sentiment.

Sobre aquest tema, he anat acumulant durant anys molta informació d’articles de diaris, revistes i pàgines web, però em passa que tota aquesta documentació, la tinc desordenada i molts cops repetida. El que intentaré fer en aquest escrit es recopilar, endreçar i resumir d’una manera clara i fàcil d’entendre tota aquesta informació.

Abans de res però, cal explicar els conceptes d’hormona i de neurotransmissor, així com la diferència i la relació entre les dues, per poder entendre millor el que diré més endavant.

Una hormona es una substància química o una molècula que actua com a missatgera. Es produeixen en diferents glàndules del nostre cos (normalment endocrines) i circulen per la sang fins al lloc on han d’actuar i regular diferents funcions corporals. Tot això, sense importar el lluny que estigui el lloc on es produeixen de la zona on han d’actuar). Un cop la hormona entra en contacte amb el teixit o òrgan, és destruïda.

Els neurotransmissors també son molècules. Son segregades per neurones que envien informació d’unes neurones a altres mitjançant la sinapsi (la distància entre el lloc on es produeixen i el lloc on actuen en aquest cas es molt curta). L’àmbit d’actuació, doncs, es molt més limitat, a diferencia de les hormones que son de molt més llarg abast i afecten a molts més teixits. Els neurotransmissors s’alliberen a prop dels seus receptors.

Les dues molècules son, com he dit, missatgers químics. A vegades es difícil classificar a un missatger químic com a hormona o com a neurotransmissor i  a més, hi ha neurotransmissors que actuen com hormones i viceversa. Una cèl·lula pot tenir receptors diferents per neurotransmissors i per neurones.

Un cop definits aquests conceptes, em centraré principalment en les quatre substàncies químiques més importants que fan que es produeixi la felicitat. Vaig llegir fa temps un article a la web de la BBC que es titulava “El quartet de la felicitat” L’article no es referia pas al Paul Mc Cartney, John Lennon, George Harrison i Ringo Starr, sinó que es referia a aquestes quatre substàncies tan importants per la felicitat com son l’endorfina, la serotonina, la dopamina i l’oxitocina. Aquestes hormones son capaces de fer que el nostre estat emocional canviï en qüestió de segons i són per tant claus en tot el relatiu a la felicitat

Les endorfines son unes substàncies que poden provocar efectes analgèsics o anestèsics en el cervell i que segrega el mateix cervell. Son com una espècie de “morfina natural” (reben el nom d’endorfines perquè tenen efectes similars a la morfina). Però no només poden modificar la percepció del dolor sinó que que inclús son capaces d’anul.lar aquest dolor. S’ha comprovat que la millor manera de tenir alts els nivells d’endorfines es practicant exercici o tenint relacions sexuals. Per sort per mi,  un altre manera d’alliberar endorfines es el menjar picant. Això es degut a un component químic anomenat capsaïcina que també es antioxidant i anticoagulant. Menjar aliments amb capsaïcina provoca l’alliberament d’endorfines (en teoria s’alliberen aquestes endorfines per calmar la picor o cremor que produeix aquest menjar picant).

Si no fas exercici, ni tens relacions sexuals i a més tampoc t’agrada el menjar picant,  una altra curiosa manera d’augmentar els teus nivells d’endorfines es veient pel.licules tristes. També hi ha altres maneres menys estranyes com ara cantar, ballar o treballar en equip.

Les endorfines, produeixen una sensació de benestar físic i mental que porta a la felicitat, un baix nivell d’aquestes, en canvi, indueix a la depressió i a la ansietat. Es un neurotransmissor i també una hormona que actua sobre receptors situats al cervell.

Les endorfines actuen com una recompensa, per exemple quan fas una cosa que es beneficiosa per l’organisme, aquest et recompensa alliberant endorfines que venen a ser  com una droga natural amb l’avantatge que no creen addicció.

La serotonina es un altra hormona que funciona com un neurotransmissor i que regula el nostre estat d’ànim. Quan els nivells son elevats ens produeix una sensació de felicitat i benestar però quan tenim dèficit de serotonina, experimentem depressió o ansietat. Aquesta substància es produeix per una transformació d’un aminoàcid anomenat triptòfan, amb la qual cosa hem de procurar tenir alts els nivells de triptòfan.

El triptòfan nomès s’obté a través de l’alimentació perquè no el fabrica el propi cos  i els aliments que més triptòfan tenen son els ous, lactis, plàtan, xocolata negra, llegums  i nous, entre d’altres. Consumint aquests aliments es produeix més serotonina.

Segons diuen els neurocientífics, les maneres més senzilles per augmentar el nivell de serotonina (a part de consumir aliments rics en triptòfan) es pensar en records feliços, rebre massatges o exposar-se a la llum solar de manera moderada (la serotonina s’estimula amb la llum).

Al voltant d’aquest neurotransmissor treballen la majoria de fàrmacs contra la depressió.  Aquests actuen sobre el receptors de la serotonina. Citalopram, Fluoxetina (Prozac), Sertralina, Escitalopram etc. son “inhibidors selectius de la recaptació de serotonina” es a dir, que el que fan es bloquejar la reabsorció de la serotonina en el cervell perquè hi hagi més serotonina disponible i duri més en l’organisme.

Un excés de serotonina al cervell, però, també es dolent i negatiu per la salut i com que una de les funcions de la serotonina es crear la sensació de sacietat, si tens baixos els nivells, s’incrementa la necessitat de menjar.

La dopamina al igual que les altres, es un neurotransmissor i també una hormona. Provoca plaer i fa que et sentis bé però també es la responsable de les addiccions (tabac, drogues…). També juga un paper important a la memòria i si està baixa pot provocar malalties com ara el “Parkinson”. Per altra banda, tampoc es bo tenir massa dopamina, ja que una gran concentració d’aquesta, s’associa a trastorns psicòtics com l’esquizofrènia.

La dopamina també te a veure amb la motivació i una manera d’elevar la dopamina, es establir-se objectius a curt termini o dividir en petites fites aquells objectius que son a més llarg termini (i celebrar quan aquests es compleixin). Fer llistes de tasques que has de realitzar i quan aconsegueixis complir-los, donar-te recompenses.

Recordaràs que això es una cosa que jo faig bastant sovint, tal com et vaig explicar al segon post “Ataràxia, apatia i Pier Paolo Pasolini”, però fins ara no he sabut que al fer-ho elevava els meus nivells de Dopamina.

Diferents fets que ens succeeixen durant la vida quotidiana també poden generar dopamina, com per exemple trobar un lloc lliure per aparcar, rebre un ascens laboral, enamorar-te d’una persona, escoltar una cançó que t’agrada molt… Relacionat amb això últim, hi han diversos estudis neurocientífics que assenyalen que hi ha una relació molt estreta entre musica i dopamina. La musica que el nostre cervell rep amb plaer es transforma quasi d’immediat en dopamina pura. Per entendre’ns, quan et dona un “subidón” és perquè estàs alliberant dopamina (també et pot donar un “subidón” quan el cos segrega adrenalina o epinefrina que es un altra hormona).

Alguna vegada hauràs llegit en els sobres de sacarina o algun altre edulcorant artificial o al paper d’embolicar de la xocolata un missatge que diu “conté una font de fenilalanina”, doncs bé, aquesta substància es un aminoàcid igual que el triptòfan i es indispensable per la segregació de neurotransmissors com la dopamina i la adrenalina o epinefrina. La fenilalanina està relacionada i es pot transformar a través d’un enzim en tirosina, que també es un altre aminoàcid (encara que a diferència dels altres dos, aquest no es considera essencial), Un dèficit de fenilalanina en l’organisme provoca baixa capacitat per concentrar-se i pèrdua de reflexos.

Tornant a la tirosina, cal dir que aquest aminoàcid es precursor de la Dopamina (un precursor químic es una substància necessària per produir un altra substància). Aliments rics en tirosina son les ametlles, plàtan, xocolata, cafè…

També es pot elevar la concentració de dopamina menjant fruita molt madura ja que això ajuda a eliminar els radicals lliures que provoquen la disminució d’aquesta substància en el cos.

Finalment, està l’oxitocina, que també es pot comportar com una hormona o com un neurotransmissor. Serveix entre d’altres coses per sentir una major seguretat i confiança i també per socialitzar millor amb els altres. Té molta importància pel que fa a la creació de vincles emocionals entre les persones, l’empatia i la sociabilitat.

En les dones l’oxitocina s’allibera durant el part i això facilita el procés de naixement i d’alletament dels nadons. Tant homes com dones alliberen oxitocina durant l’orgasme.

Els efectes que produeix l’oxitocina, son la tranquil·litat, reducció de l’ansietat i l’estrès i ens permet poder  establir vincles emocionals duradors amb altres persones com la parella, el amics o familiars. També té efectes similars als que produeix l’alcohol com ara un increment de la sociabilitat, pèrdua de por al fracàs i quan els nivells son alts, pot portar a actituds i accions violentes. Aliments que estimulen la producció d’oxitocines son, el julivert, la farigola i un altre cop la xocolata.

Altres maneres d’augmentar els nivells d’oxitocina son riure, fer abraçades i donar o rebre regals. Doncs bé, com que ara mateix no et puc fer una abraçada, et regalo aquest post divulgatiu que he escrit a veure si em puja l’oxitocina.