El plaer de les petites coses

Si fa uns mesos vaig escriure sobre aquelles petites coses que no suporto, ara em toca fer-ho sobre aquelles petites coses que em causen plaer. Em refereixo a aquelles coses senzilles, petits detalls que fan que la teva vida sigui millor o almenys una mica millor.

A Escandinàvia hi ha un mot que no es pot traduir a d’altres idiomes i que significa ”benestar”. Aquesta paraula es “Hygge”. Es tracta d’una paraula danesa que va sorgir d’un terme noruec similar. El hygge consisteix en apreciar el valor de les petites coses i  gaudir de la plenitud d’una vida més senzilla. Coses simples, quotidianes, agradables… A part d’aquesta paraula, els danesos han generat tot un vocabulari derivat d’aquest mot. Han escrit llibres sobre el “Hygge” i fins i tot un decàleg. Això no es res estrany perquè els danesos estan tan interessats en la felicitat que tenen fins i tot un Institut d’Investigació de la Felicitat. Aquest organisme, estudia la felicitat, en determina les seves causes, com millorar la qualitat de vida, com mesurar la felicitat, etc.

També s’han escrit llibres sobre el plaer de les coses petites i no em refereixo només a llibres sobre la felicitat o filosofia sobre la felicitat, sinó llibres que específicament tracten el tema d’aquestes petites coses senzilles que ens porten a la felicitat. El premi Nobel de Literatura Herman Hesse va escriure un assaig titulat “Sobre els petits plaers” l’any 1905.  En aquest assaig (que no he llegit), Hesse diu que l’enemic més perillós de la felicitat es la pressa. Ens diu entre d’altres coses, que la vida consisteix en distingir els innombrables plaers que l’omplen però que molta gent ignora mentre espera ansiosa a que arribi la gran felicitat.

El que si que vaig llegir fa uns anys va ser un llibre titulat “El primer glop de cervesa i altres plaers minúsculs” d’un autor anomenat Philippe Delerm. Aquest llibre va tenir bastant èxit a França en què va ser la sorpresa literària de l’any amb molts exemplars venuts malgrat haver-se editat d’una forma bastant modesta. Entre els petits plaers que aquest llibre cita, no n’hi ha cap amb el que coincideixi al 100%, però n’hi ha alguns que comparteixo amb petites variacions (per exemple “l’olor de les pomes” es en el meu cas “l’olor dels préssecs” i “el primer glop de cervesa” seria per mi “El primer glop de cafè”). Desprès n’hi ha alguns de força curiosos (“ajudar a desgranar pèsols”, “el soroll de la dinamo” o “submergir-se en els calidoscopis”), d’altres força comuns (“una novel.la d’Agatha Christie”, “el cine”, “un banana-split”, “el Tour de França”…) i alguns que no comparteixo en absolut com ara “llegir a la platja” o “el diumenge al vespre”.

Internet n’està ple de llistes d’aquests petits plaers o de la felicitat que ens donen les petites coses. La veritat es que n’hi ha per tots els gustos, fins i tot alguns que es podrien classificar com a petits plaers escatològics com ara “treure’s un moc enganxat al fons de la cavitat nasal”, fer un “perfect” (o sigui, que les fems surtin sense tacar, es a dir, que desprès d’haver-te eixugat, el paper higiènic surti completament net) o n’hi ha que troba un petit plaer en treure’s trossos de menjar d’entre les dents.

Hi ha d’altres plaers que apareixen a les llistes que trobo que son més aviat petits cops de sort que no pas petits plaers com ara “trobar-te monedes o bitllets guardats en una jaqueta o  a la butxaca d’un pantaló que feia temps que no et posaves”, “trobar un lloc al carrer per aparcar el cotxe” o “Arribar al metro i que arribi en aquell moment” o “que s’aturi (una de les portes del vagó) just davant teu…

També he trobat que la gent posa com a petits plaers coses que al meu entendre no encaixarien en aquesta categoria com ara “un viatge”, “rebre un ascens”, “guanyar diners a la loteria” “que la declaració d’hisenda et surti a tornar”, etc.

També hi ha una categoria de petits plaers que s’inicien al despertant-se i … com per exemple “despertar-se i veure que ha nevat”, “despertar-se i adonar-te’n que no has d’anar a treballar perquè es cap de setmana”, “despertar-me en meitat de la nit i adonar-me que encara em queden algunes hores per a dormir”…

Tampoc falten els tòpics com ara “caminar descalç per la platja”, “donar-te un bany o dutxa per desprès ficar-se al llit amb llençols nets i calents”, “treure’ns la roba al arribar a casa i posar-nos en de més còmoda o inclús el pijama”

Bé,  doncs ara finalment ve la meva llista de petits plaers:

– Quedar-me adormit durant un trajecte, ja sigui en tren, cotxe o avió i despertar-me quan ja he arribat al destí o queda poc per d’arribar-hi

– La bona olor del préssec quan està una mica madur

– Beure aigua o un refresc quan tinc set

– Prendre el primer cafè del dia

– Mirar fotos de quan era més petit o  més jove

– Sopar una pizza mentre miro una peli clàssica

– Que plogui i faci sol a la vegada

– Quan em quedo sol a casa i pujo al màxim el volum de la música

– Quan el divendres em va entrant son i me’n vaig al llit sabent que l’endemà no sonarà el despertador a les 7h.

– Acabar un bon àpat amb un tiramisú

– Quan, mig adormit, giro el coixí per continuar dormint amb la cara en el seu costat fresc.

– Llegir el que acabo d’escriure i veure que m’ha quedat tal com volia.

Publicat per Joan Oriol

Soc de Barcelona, encara que també tinc arrels familiars a la comarca del Priorat on m’escapo de tant en tant. M’agraden les històries de suspens i intriga, els enigmes, aprendre coses noves cada dia, somiar tan despert com dormit, l’humor absurd i el dret processal (eh? WTF!!). M’apassiona la música i anar a concerts, el cinema clàssic americà, el còmic europeu, els jocs de màgia i el Barça. Altres aficions meves son el menjar picant i viatjar. M’interessa també la mitologia grega i els llibres de no ficció.

2 respostes a “El plaer de les petites coses

  1. Un plaer recordar a Herman Hesse.
    El dia a dia està ple de petits moments “Hygge”, i, ho comparteixo. Aquests moments senzills ens donen pau i felicitat. 👍
    M’encanta entendre i aprendre amb les teves històries.

    M'agrada

Deixa una resposta a Cristina Cancel·la la resposta