Fritz Lang, Assurbanipal i Cartofília

Fa poc vaig tornar a veure una pel-lícula que feia molt temps que no havia vist. Es tracta d’un film d’en Fritz Lang anomenat “Secreto tras la puerta” (Secret beyond the door). Fritz Lang es un dels directors que més m’agraden juntament amb Alfred Hitchcock i Howard Hawks. Un dels protagonistes de la pelí es un arquitecte que col.lecciona habitacions. Te una casa molt gran  amb moltes habitacions i en algunes d’elles les decora i ambienta exactament igual que en altres habitacions reals on ha tingut lloc un crim. Crea repliques exactes d’aquestes altres habitacions amb els mateixos objectes i mobiliari que tenien. Fins i tot, moltes de les peces que hi ha en aquestes habitacions son originals i provenen d’aquelles habitacions reals on va succeir el crim. Peces que el personatge protagonista masculí ha aconseguit d’alguna manera. La peli no va sobre el col.leccionisme encara que aquesta rara col.lecció del protagonista hi té un important paper i a mi em va fer pensar sobre el món del coleccionisme, un món per mi fascinant.

Recordo que quan era petit, dos companys de classe col·leccionaven coses (més enllà de les col.leccions de cromos que fèiem gairebé tothom). El meu amic Lluís feia col.lecció de llaunes buides. Tenia llaunes de begudes com cerveses, refrescs etc. i recordo que quan algú de la classe viatjava a l’estranger de vegades li portava llaunes d’aquests països per ampliar la seva col.lecció. L’altra gran col.lecció que recordo d’aquells anys, era la que tenia l’Arantxa (la mateixa de la qual parlava en el post “Plató, Cacaolat i Goya”) i era una impressionant col.lecció de clauers. Tenia una habitació molt gran i utilitzava uns panells rectangulars de suro en els quals penjava tots aquests clauers. Ho recordo bastant bé perquè jo anava a casa seva de tant en tant ja que les nostres dues mares eren amigues. Poc després se’m va acudir la idea de fer jo una col.lecció. De què? Doncs vaig ser molt poc original, li vaig copiar la idea a l’Arantxa i vaig començar jo també una col.lecció  de clauers. El que passava es que la meva col.lecció, al marge de ser una còpia de la seva, era molt més petita, hi tenia molts menys clauers que ella i lluïa molt menys. En comparació amb la seva, la meva col.lecció de clauers era molt pobre. Ara que hi penso, em pregunto que va passar amb tots aquells clauers que vaig anar acumulant tot aquells temps, ja que no recordo d’haver-los llençat, no sé, potser qualsevol dia apareixeran al lloc menys esperat.

Com he dit abans, el món del col-leccionisme em fascina i em captiva. També m’atrau la tasca que fan els col.leccionistes de buscar, regirar, remoure, voltar pels mercats, tafanejar per botigues singulars, etc. fins a trobar nous objectes o peces que augmentin les seves col.leccions. Crec que els essers humans des que existeixen han tingut sempre la necessitat de posseir objectes. A tots ens agrada, crec jo, tenir alguna cosa única i singular i que sigui d’alguna manera “reconeguda” o admirada pels altres. Per això tenen tant d’èxit les edicions limitades, les obres exclusives i numerades….

Segons dades d’una associació de consumidor i usuaris, el 80% de les persones han començat una col.lecció en algun moment de la seva vida.

Quan els nens son petits, la majoria acostuma en algun moment a col.leccionar cromos, nines, cotxes de joguina…. Durant l’adolescència, aquells nens recopilen ara revistes, pòsters o fotografies de cantants,  actors/actrius, esportistes… i a l’edat adulta les col.leccions poden ser ja de qualsevol cosa (segells, llibres, monedes, plaques de cava i fòssils son les més populars). El col.leccionisme es innat a l’esser humà perquè també ho es l’activitat de reunir, acumular, recopilar, seleccionar, conservar i ensenyar als altres tota mena d’objectes. El que diferencia les col.leccions que tenen avui en dia les persones de les “col.leccions” que tenen els animals, es que aquests reuneixen coses per una necessitat biològica, per marcar territori, per sobreviure en definitiva, i en canvi les col.leccions de les persones no responen a aquesta necessitat. El que si ha canviat es el sentit i significat de les col.leccions dels essers humans. Originàriament, les col.leccions tenien un valor principalment econòmic (els “tresors”) i aquest valor ja no te ara tanta importància com tenia abans i ha estat substituït en part per altres valors com poden ser els estètics, sentimentals o emotius. Es a dir, jo per exemple col.lecciono totes les entrades dels concerts als quals he anat, però per un altra persona, aquesta col.lecció pot no tenir cap valor perquè son entrades d’esdeveniments ja passats que no serveixen per a res ara, a més, igual aquesta persona ni coneix, ni li agraden, ni l’interessen gens ni mica aquestes bandes o musics que apareixen a les entrades, en canvi per mi aquesta col.lecció té un valor sentimental molt important perquè em recorda tots aquells moments, quan anava als concerts i gaudia de la música en directe En definitiva, la vàlua que tenen la majoria de col.leccions els hi dona la pròpia persona que les col.lecciona. Evidentment, hi han excepcions perquè hi continuen havent-‘hi moltes col.leccions d’art, antiguitats, pintures, escultures….. Aquestes col.leccions tenen a més d’un valor sentimental, un valor artístic, històric i econòmic molt important i van ser l’origen dels museus d’art.

Es considera al rei d’Assíria Assurbanipal com el primer col.leccionista de la història. Assíria era la regió nord de Mesopotàmia (mentre que Babilònia era la regió del sud). Doncs bé, Assurbanipal va crear la biblioteca de Nínive (actual ciutat de Mossul a l’Iraq) i va ordenar reunir tota la literatura disponible en escriptura cuneïforme que existís en aquell moment. Va aconseguir reunir milers de tauletes d’argila amb inscripcions que parlaven d’art, religió, ciències, història… L’obra més important o famosa que va aconseguir va ser el poema de “Guilgameix” (es tracta d’un poema que consta de 12 tauletes d’argila).

Però el col.leccionisme és més antic encara que la civilització mesopotàmica, perquè coleccionar  coses es intrínsec i inherent a l’esser humà. Ja a la prehistòria l’home acumulava utensilis de tota mena (evidentment no per un motiu sentimental). S’han trobat moltes tombes d’aquella època on hi havien moltes peces de tota mena al voltant del difunt (s’enterraven als morts amb objectes que els havien pertangut en vida i que passaven a tenir un significat simbòlic). En civilitzacions molt antigues com ara la xinesa o l’egípcia això és encara molt més evident. Recordeu per exemple, l’exercit de guerrers de terracota trobat a Xi’an o el fet de què a l’antic Egipte, cada egipci era enterrat amb almenys un petit aixovar (un conjunt d’objectes quotidians que pensaven que els hi serien necessaris desprès de la mort). Els egipcis més adinerats i els faraons eren enterrats amb articles més de luxe com ara pedres i metalls preciosos, joies o “ushabti” (petites estàtues de servents).

No hi han normes a l’hora de col.leccionar i absolutament tot es coleccionable. Això dona lloc a col.eccions realment absurdes i curioses però que existeixen en realitat com ara la de col.leccionar cons de trànsit, rètols de no molestar dels hotels o fins i tot borrissol del melic (t’asseguro que aquestes col.leccions que t’acabo d’anomenar, existeixen realment).

De totes les col.leccions però, segurament una de les que té més prestigi i seguidors son les col.leccions de segells. El meu besavi era molt aficionat i  tot i que no el vaig arribar conèixer a vegades me’l imagino assegut en una taula amb una llum d’escriptori, una lupa en una mà i unes pinces metàl.liques en l’altra, mentre observa detingudament els seus segells. Segons em va dir el meu pare, tenia una col.lecció de segells bastant important que desprès va heretar el meu avi i posteriorment va vendre per comprar-se un cotxe. De la filatèlia m’agradaria explicar-te unes quantes curiositats. Es tracta de l’activitat de col.leccionisme més seguida i estesa del món (s’estima que amb més de 50 milions d’aficionats). El nom de filatèlia va ser inventat per un col.leccionista francès i prové de dos paraules gregues (“philos” vol dir amic o amant i “atéleia” significa exempt d’impostos). En el seu moment es va acceptar majoritàriament aquest nom entre els aficionats dels segells (per davant d’altres com “timbrología”) i ràpidament es va generalitzar el seu ús. El primer segell postal adhesiu que va existir va ser el “Black Penny” britànic (parlem del segle XIX). Va ser el primer i es molt valuós (es un dels 10 més cars que existeixen) però no el que més. Aquest honor el té un segell de la Guaiana Britànica d’un centau anomenat “Black on Magenta” que es va vendre a Nova York per 9,48 milions de dòlars a “Sotheby’s” al Juny de 2014.

Una de les col.leccions que faig jo és de postals i aquesta col.lecció te també un nom propi que la designa. Així com per exemple a la col.lecció de monedes se l’anomena numismàtica, a la de llibres, bibliofília o a la col.lecció de retalls de diari, hemerofília, se’n diu cartofília o deltiología al col.leccionisme de qualsevol tipus de targeta postal. En el meu cas, només col.lecciono les que m’envien els meus amics, companys o familiars quan se’n van de viatge i que guardo totes en un àlbum. Vaig aconseguir trobar per “amazon” un àlbum amb fulls de plàstics transparents per les dues bandes, de manera que un cop estan introduïdes les postals dintre de l’àlbum, es poden veure tant les fotografies en una cara com el que m’ha escrit la gent a l’altre, sense necessitat de treure la postal del full on està guardada. La veritat es que fa molt goig!

L’altre col.lecció important que faig, es la de samarretes de bandes de música. En començar-la només buscava samarretes de color blanc o de colors clars, ja què les negres (que son majoritàries sobretot en bandes de “Heavy Metal”) em donen molta calor a l’estiu que és quan normalment me les poso. Poc a poc, però, he anat ampliant el ventall de samarretes coleccionables i actualment colecciono també samarretes on a més de bandes de musica hi apareguin elements de la cultura pop, es a dir, referències musicals, cinematogràfiques o de sèries de televisió. La veritat es que en començo a tenir bastantes i hauré de pensar en un altre lloc on guardar-les perquè a l’armari on les tinc ara ja quasi bé no m’hi caben.

Quan em vaig adonar que només tenia aquests tipus de samarretes per posar-me vaig començar a comprar i col.leccionar també samarretes ratllades per poder posar-me de tant en tant (sobretot a l’hora d’anar a la feina)  i “no donar tant la nota” com amb les altres samarretes.

I tu? Col.lecciones alguna cosa?