Tennis, National Geographic i Quentin Tarantino

L’altre dia em comentava el meu amic Vicenç que vol començar a practicar una nova art marcial. Quan era petit va fer Taekwondo i ja de més gran va practicar el “Jiu Jitsu”. Jo no vaig fer cap art marcial de petit perquè jugava a tennis com a activitat extraescolar. Penso que les dues activitats son prou bones per a fer-les de petit. El tennis crec que es el millor esport individual que hi ha tant per fer exercici com per divertir-se, mentre que aprendre una art marcial penso que va bé per guanyar confiança i seguretat en tu mateix. Si tingués un fill o una filla dubtaria a quin de les dues activitats apuntar-lo, suposo que al final ho decidiria ell o ella. Tocar un instrument també és una bona idea com a activitat extraescolar (però aquí sí que el nen ha d’estar bastant convençut de fer-ho). El que tinc clar es que segurament l’apuntaria a una activitat que no existia quan jo era petit que és la programació informàtica (adaptada per a nens i adolescents).

Però tornant a les arts marcials i al meu amic Vicenç, ell em comentava que ara dubta si apuntar-se a Aikido o a Judo. A mi sempre m’han fascinat les arts marcials, però potser no prou perquè em decidís a practicar-ne alguna en algun moment de la vida. M’he preguntat molts cops si hi ha alguna art marcial superior a les altres o si cadascuna te els seus punts forts i els seus punts febles. Un altre dubte que he tingut sempre des que vaig veure la pel·lícula.la “Kill Bill” de Quentin Tarantino (Alerta “spoiler”) és si els cops amb els quals l’Uma Thurman (Beatrix Kiddo) mata al David Carradine (Bill) al final del film (anomenats “cinc punts de pressió per explotar un cor”) son reals o es tracta d’una llegenda inventada. A la peli s’explica que es tracta de colpejar només amb els dits, en cinc punts de pressió a diferents parts del cos. Desprès n’hi ha prou en donar únicament cinc passos perquè el cor de la persona exploti i caigui a terra morta.

Doncs, tot això és precisament el que es pregunta i tracta de respondre un reportatge que vaig veure fa uns anys. “Ultimate Warrior” (El guerrer definitiu) és un documental produït per National Geographic que busca saber la veritat sobre les llegendàries proeses que s’han atribuït històricament a les arts marcials. Analitza amb tecnologia avantguardista (càmeres d’infrarojos, eines biomecàniques, balístiques, de captura de moviments i animació tridimensional per ordinador) aquestes diferents arts marcials. Els enginyers que participen en el documental calculen els cops més potents i precisos que realitzen diferents voluntaris (experts en les diferents disciplines) amb l’objectiu de determinar si una art marcial és la més poderosa de totes.

Les proves comencen amb cops de puny a un “Crash Test Dummy” (ninot antropomòrfic que s’utilitza en les proves de seguretat dels vehicles). El maniquí, simula el cos humà i mesura amb sensors molt precisos la força i el dany a que és sotmès per part de les diferents especialitats com ara el Kung-Fu, el Karate i el Taekwondo.

Cada art marcial té el seu propi estil i potència. Això es tradueix en cops molt forts però que no aconseguirien el “Knockout” amb un únic intent. Els investigadors volen provar també el cop de boxa (que no és tan exòtic com les arts marcials però que es igualment una activitat molt antiga i efectiva). Resulta que aquest cop es superior al de les anteriors arts marcials i en aquest cas si que pot aconseguir en un únic cop el KO (commoció cerebral). S’analitzen posteriorment els cops de peu de Karate, Kung-Fu i Taekwondo que resulten ser superiors als cops amb les mans que s’havien analitzat anteriorment però que en cap cas son definitius (no provoquen el KO amb un únic embat). Doncs bé, finalment si que es troba un atac definitiu i superior al cop de puny de la boxa. Es tracta de l’impacte a l’estern del cop de genoll d’un art marcial anomenat “Muay Thai” (la força d’aquest cop equival a un accident de cotxe a 55 km per hora). És un cop perfecte que si es definitiu (hemorràgia interna, aturada cardíaca, neumotòrax, fractura de costelles…).

Però…, ara que hem trobat el cop definitiu!…quin és el guerrer definitiu? Hi ha alguna art marcial més poderosa que les altres?

Doncs sí. Aquest estil de combat combina potència, velocitat i coneixement de les debilitats del cos. Disfressa la seva força amb enganys per desprès assestar el cop definitiu. El lluitador llegendari que reuneix aquestes qualitats, és famós també pel seu equilibri i per atacar sense ser detectat. Es el “ninja”, el guerrer definitiu! Van aparèixer fa 900 anys al Japó. Eren els anti-samurai i com que no estaven lligats pel codi d’honor d’aquests feien la feina bruta que els samurai no podien fer. Hi ha un amic meu que es pensava que “ninja” i “samurai” signifiquen el mateix. Un altre dia explicaré les diferències entre aquests dos guerrers.

El “Ninjitsu” combina com cap altra art marcial, potència, velocitat, oportunisme i ús del mínim esforç per treure’n un efecte màxim. No son els lluitadors més forts ni els més ràpids però si els més mortífers. Donen un cop molt precís als nervis (nervi axil·lar, nervi pneumogàstric…) que causa una paràlisi instantània i pot fer que el cor vagi més a poc a poc o que fins i tot s’aturi. Tenen un gran coneixement de l’anatomia humana que els permet atacar zones del cos molt vulnerables i plenes de terminacions nervioses.

Un cop determinat quin és el guerrer definitiu, el documental dona resposta ara a la meva pregunta sobre la peli “Kill Bill”. El “cop o cops de la mort existeixen”? A la peli. parlen dels “cinc punts per fer explotar el cor”, en realitat s’anomena “Dim Mak”.

Doncs bé, el cop de la mort si existeix. Però el que experimenten en el documental no són els cinc punts de pressió sobre diferents parts del cos del film, sinó un únic cop de puny (amb el puny tancat i simulant un martell). Es tracta d’una acció que combina potencia i velocitat i que provoca una increïble compressió pectoral. Desprès d’analitzar un cop d’aquestes característiques realitzat per un expert en “Ninjitsu”, els analistes del documental conclouen que si, que aquest cop aturaria el cor d’una persona. Es tracta d’un cop mortal més potent que els rifles que disparen pilotes de goma i més fort que cops produïts amb barres de ferro o bats de beisbol. Per tant podem concloure que el que surt a “Kill Bill” és mig veritat.