Estat de Flux – Part 1

Fa un parell de caps de setmana vaig escriure moltíssim. Vaig començar fort el divendres per la tarda però a partir de dissabte al matí vaig pujar un graó més la intensitat amb la qual escrivia. Em notava molt bé, concentrat i amb un bon ritme mecanogràfic. Si no m’agradava el que anava rellegint a estones, doncs ho esborrava i continuava escrivint, o bé escrivia una cosa nova, o bé buscava una alternativa a allò que havia escrit i no m’havia agradat en un principi. Tot això però, no interrompia la fluïdesa amb la qual redactava ni distreia en absolut la meva atenció del que feia. Al final d’aquell cap de setmana vaig haver escrit pràcticament dos posts sencers. Però no només vaig ser productiu aquells dies, sinó que també vaig ser molt feliç mentre els escrivia. Aquell cap de setmana vaig estar molta estona en “Estat de flux” (en anglès “Flow”) que es un concepte que va definir un psicòleg dels anys setanta anomenat Mihaly Csikszentmihalyi i que posteriorment s’ha difós molt en el camp de la psicologia.

Recordo un cop mentre feia la carrera de Dret que estava en la vigília d’un examen estudiant en una biblioteca quan vaig notar en un moment determinat una sensació que no recordava haver sentit abans. Mentre estudiava em trobava molt bé, molt concentrat i tot el que memoritzava m’entrava molt fàcilment i gairebé sense esforç. Recordo que vaig pensar “perquè no em trobaré sempre en aquest estat quan estudio o quan faci una cosa que exigeixi una mica d’esforç? En aquest estat tot és més fàcil!”. Sense saber-ho em trobava en un estat de flux, i jo ni tan sols sabia que “allò” tenia un nom. Temps després vaig llegir sobre aquest concepte i el vaig identificar amb la sensació d’aquell dia a la biblioteca. Des de llavors he degut estar més cops en aquest estat però mai d’una manera tan profunda com aquella vegada. Al igual que amb el tema dels neurotransmissors i les hormones, sobre aquest tema, he anat acumulant durant els darrers anys molta informació d’articles de diaris, revistes i pàgines web, però ho tinc desordenat i repetit. En aquest escrit vull recopilar, endreçar i resumir d’una manera clara i fàcil d’entendre tota aquesta informació acumulada..

L’”Estat de Flux” és un estat de concentració màxima que segons sembla tothom ha experimentat alguna vegada, però segons el psicòleg i creador del concepte, del que es tracta és de què provoquis tu aquest estat quan vulguis i no que l’experimentis “per accident”. Entrar en aquest estat no succeeix només quan estudies o quan escrius, sinó que pot passar fent gairebé qualsevol cosa, des de practicar algun esport, escoltar música, mantenir una conversa amb amics, participar en un joc, veure una pel·lícula, etc.

Recordes aquella vegada que estaves tan immers en una tasca o en una activitat que quan vas mirar el rellotge ja havien passat un parell d’hores i no te n’havies ni adonat? Doncs et trobaves en “Estat de Flux”.

L”Estat de Flux” es viu d’una manera molt agradable ja que ens submergeix en una activitat que ens apassiona i notem que:

– Experimentem una grau molt elevat de concentració, atenció focalitzada cap a una mateixa direcció i ens trobem totalment absorbits pel que estem fent.

– Sentim un gran plaer amb el que estem fent. Això és perquè aquest estat segons Mihaly Csikszentmihalyi està molt relacionat amb la felicitat i el benestar.

– Ens “perdem” en el temps. Es produeix una distorsió del sentit del temps. Perdem la noció del temps perquè s’altera la nostra percepció temporal.

– Notem que tenim el control de la situació i de l’esforç que estem realitzant.

– No ens cansem gens (ens “oblidem” de la fatiga), fem moltes coses quasi de forma automàtica i ens deixem portar. No necessitem fer pauses per descansar.

– Obtenim retroalimentació positiva o un “feedback” positiu de manera immediata (tenim respostes o “reaccions” favorables al que estem fent).

Les activitats per poder experimentar aquest estat son aquelles en las quals la tasca que hagis de fer no sobrepassi les teves habilitats ni capacitats. Aquelles en les que el desafiament es troba igualat amb les nostres habilitats i capacitats per dur-lo a terme. Si les dificultats son massa elevades per a nosaltres, no gaudirem i això ens conduirà cap a un estat molt diferent al de flux com es l’ansietat.

Per altra banda, si les nostres habilitats sobrepassen les exigides, el nostre nivell de concentració baixarà molt, el nostre interès disminuirà i entrarem en un estat d’avorriment. També si l’activitat o la feina es molt simple o repetitiva, serà molt difícil fluir amb ella.

Les capacitats de la persona i l’exigència de la tasca han d’estar igualades, en concordança i harmonia. Quan es troben al mateix nivell gaudirem del que estem fent i no prestarem atenció a allò que ens envolta i ens pot distreure.

En aquest estat viurem uns moments tan “dolços” que voldrem repetir l’activitat per tornar a experimentar el flux. Però, com tornar a experimentar-lo?

Per experimentar aquest estat s’han de donar unes determinades circumstàncies:

1. La feina o tasca que facis, ha de ser interessant, t’ha de motivar ja que has de gaudir fent-la. Això no vol dir que no puguis entrar en “flow” si estàs fent una feina avorrida, monòtona o mecànica, però lògicament costarà molt més.

2. T’has de marcar objectius, reptes o uns passos a seguir en el que estiguis fent (córrer un quilòmetre més, llegir deu pàgines més…). Aquests tasques han de ser concretes i realitzables i les fites han de quedar prou clares. La tasca ha de representar un desafiament per a tu.

3. Per poder entrar en aquest estat, s’ha d’estar molt concentrat, s’han d’evitar qualsevol tipus de distraccions i d’interrupcions. Tota la teva atenció ha d’estar centrada en el que estàs fent (ni telèfon, ni xarxes socials, ni altres pensaments…). Si pot ser, es aconsellable desenvolupar l’activitat en un lloc tranquil on puguis evitar aquestes distraccions que et poden impossibilitar o dificultar arribar a l’estat de “flow”.

4. Com he comentat abans, és molt important tenir un nivell d’habilitats o capacitats similar o equilibrat amb el nivell de dificultat exigit que comporta la tasca. Si la tasca és una mica difícil potser hauràs de donar un “plus” de tu mateix, però això et proporcionarà més plaer. El problema es quan la tasca es massa complexa per a les teves capacitats o és massa senzilla. No pot ser massa fàcil (avorriment) ni massa difícil (ansietat).

5. Controla el teu progrés, la teva millora, apunta’t el que estiguis fent o aparta-ho de manera que puguis visualitzar el treball que has realitzat, el que has avançat. Veure tot el que has aconseguit t’impulsarà a continuar més estona fent el que estiguis fent.

6. En l”Estat de Flux” has de gaudir del que estàs fent no només del resultat que n’obtindràs (t’has de divertir en el present, has de ser feliç ara…). L”Estat de Flow” és un procés, no quelcom estàtic i per això és quasi més important aquest procés en si mateix que no pas el resultat d’aquest (la satisfacció no està tant en el resultat com en l’activitat que realitzes).

Si volem pujar a una muntanya, no ens hem d’obsessionar amb fer el cim sinó sobretot en gaudir del camí que ens du fins al cim (contemplar la bellesa del paisatge mentre puges la muntanya, etc.).

Hem de gaudir del procés sense preocupar-te massa pel resultat (si hi ha patiment, no hi ha “flow”!).