Mitjons perduts, el regne de Bhutan i els països nòrdics

El proper 20 d’aquest mes (març) es celebra el dia internacional de la Felicitat. És una data emblemàtica per commemorar la importància de la felicitat en el benestar de tots els essers humans. En aquest dia es demana “simbòlicament” a tots els governs mundials que tinguin present la felicitat en les seves polítiques econòmiques i socials.

Potser penses que aquesta mesura és purament simbòlica i que a la pràctica no serveix per a res i segurament tindràs raó. També potser creguis que és ridícul o absurd que hi hagi un dia anomenat “Dia internacional de la Felicitat” però pensa que són molts els “dies internacionals” que te l’any. Tants que sovint n’hi més d’un al dia.

Des de principis de gener fins a finals de desembre hi ha cada dia una alguna cosa especial a celebrar. Si et resulta estrany que hi hagi el dia internacional de la Felicitat pensa que hi ha dies en què es celebren coses estranyíssimes. Per exemple, el dia 9 de maig es celebra el dia dels mitjons perduts, si, tal com ho llegeixes! No sé a qui se li devia ocórrer aquesta idea però el cert és que perdre un dels mitjons de la parella és un fet que segurament li ha passat a tothom més d’un cop. Segons alguns estudis, perdem aproximadament uns 1.200 mitjons al llarg de la nostra vida (qui investiga aquestes coses?). Però no et pensis que aquest és el dia internacional més estrany, també existeix per exemple el dia internacional del menjar congelat, d’abraçar un vegetarià o de saltar tolls d’aigua.

És normal doncs que si existeixen dies internacionals per aquestes coses tan curioses, n’hi hagi un dedicat a la felicitat que al cap a i a la fi és o hauria de ser un dels màxims objectius dels essers humans. Ignoro a qui se li devia ocórrer commemorar aquestes coses rares que t’he explicat abans però si que sé d’on va sortir la idea de celebrar el dia internacional de la felicitat. Va ser el regne de Bhutan, un petit país asiàtic, qui va proposar aquest dia a les Nacions Unides. I per què Bhutan?

Resulta que aquest petit país te una relació molt especial amb la felicitat. Entre d’altres peculiaritats no utilitza el PIB (Producte Interior Brut) per mesurar el seu desenvolupament econòmic sinó que utilitza un Índex de Felicitat Bruta o Felicitat Nacional Bruta. Va ser el 1972 quan el rei de Bhutan va anunciar que el petit regne cercaria la felicitat en el seu camí cap al desenvolupament “substituint” el PIB per l’anteriorment mencionat Índex de Felicitat Bruta o Felicitat Nacional Bruta (en anglès s’anomena “Gross National Happiness) com a indicador del progrés de la seva nació. Encara que t’estic parlant de la dècada dels 70, les primeres referencies a la felicitat com a objectiu polític de Bhutan venen de molt lluny i ja les podem trobar entre els anys 1626 i 1627 en un codi legal anomenat “Tsa Yig Chenmo” (una espècie de primera constitució que va tenir Bhutan en aquella època). L’any 1729 es va actualitzar aquest primer codi legal per donar lloc a un segon anomenat “Kathrim” que de manera molt més explícita encara que el seu predecessor, contenia nombroses i expresses referencies a la felicitat com a objectiu polític.

Però bé, tornem un altra cop al principi. Com et deia, el regne de Bhutan va proposar a l’ONU commemorar el dia Internacional de la Felicitat. Aquesta proposta va ser aprovada per unanimitat el 2012 i es va celebrar per primer cop el dia 20 de març de 2013. Per cert, no confonguis el dia Internacional de la Felicitat (el 20 de març com t’he dit) amb el dia més feliç de l’any que també es un dia 20 però de juny. Que et pensaves? Si tenim el dia més trist de l’any (l’anomenat “blue monday”) també havíem de tenir el més feliç, no? Per cert, es diu “Yellow Day”!

Com et deia, el dia internacional de la felicitat es va celebrar per primer cop el dia 20 de març de 2013 i precisament des d’aquell any les Nacions Unides publiquen també anualment un “Índex Global de Felicitat” que “mesura” la felicitat dels països del món establint una classificació de països de més a menys feliços com si d’una competició esportiva es tractés. Al meu entendre, això és una contradicció perquè penso que precisament una de les claus de la felicitat rau en no comparar-se amb els altres (en aquest cas amb els altres països). I qui encapçala aquest peculiar “rànquing”? Pel que has estat llegint fins ara, pensaràs que és al petit regne de Bhutan a qui li correspon aquest honor, oi? Doncs no! La “distinció” de “país més feliç del món” en el darrer Índex Global de Felicitat de l’any 2023 és per a Finlàndia. I no et pensis que és quelcom inesperat ja que Finlàndia va ser elegit el país més feliç del món el 2023 per sisè any consecutiu! Ja que parlem en termes esportius, el “podi” d’aquest 2023 el completen Dinamarca (segon) i Islàndia (tercer). Els dos altres països escandinaus també entren al “Top Ten” (Suècia és sisè i Noruega ocupa la setena posició).

I on queda Bhutan? Bé, doncs per raons que no he aconseguit esbrinar, Bhutan no apareix en l’índex i el darrer cop que hi va aparèixer va ser l’any 2019 en una posició molt dolenta (la número 95). Com s’explica això?

A més, jo sempre havia sentit a dir que Finlàndia tenia una de les taxes de suïcidi i depressions més altes del món (potser pel fred i la foscor amb que han de viure els seus habitants gran part de l’any). Hauran descobert alguna poció “màgica” aquests finesos per esdevenir el “país més feliç del món” durant sis anys seguits. Bé, intentaré explicar-t’ho.

Primer de tot, t’haig de dir que la felicitat no és una cosa senzilla de mesurar ja que es pot fer utilitzant molts paràmetres diferents. En el cas de l’informe de la ONU es fa una pregunta a les persones sobre la seva satisfacció subjectiva amb la vida que han de valorar de 0 a 10. Després es tenen en compte sis variables que son:

.- Renda per càpita

.- Esperança de vida

.- Generositat

.- Recolzament social

.- Llibertat

.- Corrupció

De tot això, en surt una puntuació que determina la posició de cada país.

Un analista del “Happiness Research Institute” (un ‘think tank’ independent amb seu a Copenhaguen que te com a objectiu esbrinar quines persones son més felices, quines menys i per què) explica en una entrevista per què els països escandinaus ocupen les primeres posicions del “rànquing de la felicitat”. És tracta al seu parer d’una qüestió cultural. Els escandinaus tenen molt interioritzats els conceptes d’igualtat i justícia social i es considera una vergonya dir que ets infeliç. Com no seran llavors els més feliços si els hi pregunten això en una enquesta? A més, segons aquest investigador, la mostra de l’ONU es molt petita i les entrevistes no es fan cara a cara. Si això li afegim les variables de Renda per càpita, esperança de vida o corrupció (on els països nòrdics obtenen molt bons resultats) tenim una mica la resposta a la pregunta que plantejava abans.

I Bhutan? Bé, com t’he dit abans la felicitat es pot mesurar de moltes diferents maneres i segurament els paràmetres que apliquen els bhutanesos son diferents als que usa l’ONU. Per exemple unes coses molt importants per als habitants de Bhutan són la preservació de la seva cultura i tradicions així com la protecció del medi ambient. A més en les variables que utilitza les Nacions Unides no surten precisament molt ben parats.

Bhutan no és un país precisament ric sinó que més aviat està en vies de desenvolupament amb la qual cosa, paràmetres com ara la Renda per càpita o l’esperança de vida els penalitzen de cara a l’informe de l’ONU.

Finalment m’agradaria explicar-te una història que vaig escoltar en un podcast en el qual el filòsof José Carlos Ruiz donava la seva opinió sobre per què Bhutan era el país més feliç del món i va passar a ser en poc temps un dels més infeliços.

L’any 1999 arriba a Bhutan la televisió i internet que fins llavors no havien tingut cap tipus de presència en aquest petit regne. El filòsof José Carlos Ruiz diu en el podcast que Bhutan l’any 1990 era el país més feliç del món. Segons ell al no existir cap “pantalla” (ni tele ni internet) els bhutanesos configuraven el seu criteri de bellesa al voltant del que era “real”.

L’any 2004 després d’uns quants anys amb televisió i internet el seu index de felicitat cau en picat i el 2008 és un dels països més infeliços del món. Analistes de Bhutan van estudiar el que havia succeït i van arribar a la conclusió de què els habitants d’aquest petit país no estaven preparats per l’arribada de les “pantalles”. Amb l’arribada de la televisió i d’internet van començar els divorcis i les dones bhutaneses es van començar a sentir “lletges”. Això es degut a què amb internet i la televisió els estereotips que consumien eren estereotips occidentalitzats de dones molt primes (i operades) i es veu que això va afectar molt a la seva autoestima. A més, la gent amb la gran quantitat d’informació que els hi arriba des de l’exterior cada cop es veu més exposada als luxes i comoditats de la resta del món amb la qual cosa comença a néixer i a consolidar-se en ells un sentiment de desig que cada cop va a més. Es comencen a gastar gran part dels seus estalvis en cotxes, mòbils i altres objectes que consideren que els donen prestigi i dels quals mai havien experimentat abans la necessitat de posseir-los.

Bibliografia

– Rodríguez-Calles, Luis, (2019), “Breve historia de Bután. Una identidad y un horizonte común en torno a la felicidad como objetivo político.” Estudios de Asia y África, Vol. 54, núm. 2.