La zona de confort

Tinc una amiga que em va comentar un dia que a vegades li semblava com si el concepte “zona de confort” s’hagués inventat expressament per a ella. Que es sentia molt identificada amb aquesta expressió. És tracta d’una frase que s’ha fet molt popular darrerament però que fins fa poc no se n’havia sentit mai a parlar.

La zona de confort és un espai segur. No és un lloc ni un espai físic sinó que es tracta d’una construcció psicològica o un estat mental en el qual ens trobem molt còmodes. Dins d’aquesta zona ens sentim segurs perquè tenim la sensació de tenir tot sota control. Dominem l’entorn perquè totes les coses ens resulten conegudes. No ens sentim amenaçats ni tenim por.

A la vegada que es popularitzava aquest concepte des de diferents mitjans de comunicació, revistes de psicologia o llibres d’autoajuda etc. psicòlegs d’arreu del món ens han animat a sortir d’aquesta zona. Se’ns diu que romandre en ella pot convertir-se en una excusa perfecta per a nosaltres, una justificació per a no fer res, no arriscar-nos, no créixer… i se’ns encoratja a marxar d’aquest espai, a donar un pas més enllà i superar les nostres limitacions.

Per altra banda, molts psicòlegs diuen que tampoc és convenient viure sempre fora de la zona de confort. El problema és quan estem atrapats en aquesta zona (i a vegades no sabem que ho estem). Doncs és així quan entrem en una rutina monòtona que ens genera apatia i falta de motivació. Quan tenim una vida poc estimulant, mancada de sentit i on el sentiment de buit i l’avorriment hi predominen. La comoditat de la zona de confort ha limitat les nostres capacitats emprenedores i les nostres habilitats, impedint-nos avançar, créixer i evolucionar. Creiem que estem bé així, encara que en el fons experimentem un gran buit, com si necessitéssim alguna cosa més, encara que no sabem exactament el que és. Diem no contínuament a tots els plans i idees noves que ens proposen i que impliquen un canvi en la nostra rutina o manera de fer les coses.

A vegades però, com he dit en el paràgraf anterior, costa reconèixer que estem atrapats en aquesta zona perquè l’hem anat construint al llarg de molts anys. Ens hem acostumat tant als nostres hàbits i estil de vida que no ens adonem de com aquests han limitat les nostres possibilitats de créixer i convertir-nos en la persona que ens agradaria ser o atrevir-nos a fer aquelles coses amb les quals sempre hem somiat. La zona de confort és el sofà de casa on ens quedem en comptes d’explorar el món, el treball en el qual portem 10 anys i ja desenvolupem sense cap dificultat (però també sense cap incentiu), menjar el de sempre per por a que si provem aliments nous no ens agradin etc.

L’expressió “Zona de Confort” té el seu origen l’any 1908 quan els psicòlegs Robert M. Yerkes i John D. Dodson van realitzar un experiment. Arran d’aquest experiment, els psicòlegs van concloure que un estat de comoditat relativa generava un nivell constant de rendiment. Per poder millorar i assolir nivells alts de rendiment es necessitava un cert grau d’estimulació, novetat o estrès. Es necessitava estar en un espai fora de la zona de confort. S’havia de sortir dels límits d’aquesta. Sorgia d’aquesta manera la “llei” de Yerkes-Dodson que deia que el rendiment augmentava amb una certa activació fisiològica o mental, però només fins a cert punt. Quan aquests nivells d’excitació son molt alts, el rendiment disminueix. De la mateixa manera, quan l’excitació és escassa, tampoc rendim gaire perquè el que fem ens provoca apatia i avorriment.

Amb un nivell moderat d’estrès, el rendiment i la motivació seran òptims. Aquest raonament entronca amb el concepte “Flux” o “Estat de flux” (en anglès “Flow”) del psicòleg Mihaly Csikszentmihalyi, concepte del qual ja vaig parlar extensament fa un temps dedicant-li dos posts a aquest tema.

Com he dit abans, l’expressió té el seu origen en la “llei de Yerkes-Dodson” de l’any 1908 però el terme concret de “zona de confort” sorgeix exactament 100 anys més tard. Va ser el 2008 quan el psicòleg Alasdair A. K. White va escriure el seu article “From Comfort Zone to Performance Management” en el qual utilitza per primer cop el concepte de “zona de Confort”.

Però tornem al començament, si la zona de confort és l’estat psicològic en el qual ens trobem segurs, en el qual no experimentem ni ansietat, ni angoixa ni por… Per què marxar-ne? No és això el que volem? Per què deixar una zona on un es sent còmode vivint i relacionant-se amb el altres sense angoixa ni atabalament?

Doncs bé, el problema és que per estar sempre en aquesta zona hem de seguir un patró de comportament concret en el qual no assumim riscos i adoptem una actitud passiva o d’evitació. Aquesta sensació de seguretat la paguem cara, perquè també perdem els incentius per viure i caiem en la monotonia i l’apatia. Estar constantment a la zona de confort suposa no créixer i experimentar una profunda apatia. Ens porta a sentir-nos desmotivats i sense estímuls i a deixar passar les bones oportunitats amb l’excusa de què podem perdre-hi més que no pas guanyar-hi. No aprenem res de nou ni experimentem aquella increïble sensació d’estar viu que genera provar coses noves i diferents.

Els “experts” diuen que perquè els humans ens sentim feliços, necessitem sentir que ens hem superat, que hem evolucionat o que hem progressat (i això no passa mai dintre de la zona de confort).

Un cop que ja sabem que és la zona de confort i els aspectes negatius que pot causar no sortir d’aquesta, n’hem de marxar perquè els beneficis que ens produeix anar-se’n d’aquesta zona a costa de patir una mica d’ansietat son molts.

Per començar, ens converteix en persones més fortes i amb més autoestima ja que hem de fer front a novetats, imprevistos i incerteses. També ens tornem més productius i creatius. Aprendrem a bregar amb una certa ansietat que sabrem usar al nostre favor, aprofitant l’energia que ens aporta (sempre i quan l’ansietat no sigui excessiva per a nosaltres).

Al sortir de la zona de confort coneixem noves persones i vivim noves experiències. Algunes d’aquestes experiències potser no son tan positives però d’altres ens donaran vitalitat. La sensació de buidor desapareixerà perquè aprendrem a gaudir més de la vida.

Els psicòlegs consideren que si sortim de la zona de confort ha de ser però, perquè nosaltres així ho hem triat conscientment i no perquè ens hi hem vist arrossegats per la inèrcia de l’entorn. No s’ha d’obligar a persones que no estan preparades a donar passos amb els quals no és sentin còmodes.

Hem d’assumir que experimentar una mica d’ansietat de tant en tant es positiu perquè ens manté vius, ens enforteix i ens ajuda a créixer. També hem d’acceptar que la vida està plena d’incertesa i riscos, que es poden produir inclús dintre de la nostra zona de confort.

És important però mantenir baix el nivell d’ansietat, es a dir, no hi ha necessitat de llençar-se al buit sense paracaigudes. No es pot fer aquest canvi de manera immediata. Podem sortir de la zona de confort pas a pas, aturant-nos si sentim que l’ansietat o la por comencen a créixer en intensitat.

Hi ha persones que poden sortir de la seva zona de confort donant un gran salt perquè poden gestionar aquest nivell d’ansietat. Hi ha d’altres que necessiten donar petites passes.

El secret, una mica, és saber trobar un equilibri en el qual l’ansietat per les coses noves i desconegudes generin un estat positiu, i no provoquin que ens sentim malament. Caure en aquesta zona de pànic es dolent perquè farà que regressem ràpidament a la nostra zona de confort.

Tampoc és convenient viure sempre fora de la zona de confort ni hem de veure-la tampoc com una enemiga. Hem tornar de tant en tant a aquest espai on ens sentim segurs per processar tranquil·lament les nostres experiències. Si fem l’errada d’oblidar-nos completament de la zona de confort podem caure en el risc de patir el que s’anomena “adaptació hedonista” que significa que les coses noves que ens fan feliç o ens fan sentir molt bé deixen de fer-ho perquè ja ens hi hem acostumat massa (l’increïble es torna ordinari en poc temps).