Si em llegiu, sabreu de la meva afició a la màgia i de la meva relació amb el Juanma i “El Rei de la Màgia” (si no te’n recordes o no ho has llegit pots fer-ho en aquest post que vaig publicar fa un temps anomenat “Dai Vernon, Houdin i Houdini”). Doncs bé, aquests tres elements van tornar a coincidir fa un temps. Tot va començar amb un “mail” que vaig rebre del “Rei de la Màgia”. Des d’aquesta botiga (antigament també hi havia un teatre que malauradament va haver de plegar) em van proposar una ruta màgica pel centre de Barcelona. L’activitat consistia en un recorregut que anava des de la Catedral de Barcelona fins a la Plaça Reial i acabava a l’establiment del “Rei de la Màgia” al carrer de la princesa de Barcelona. A cada emplaçament ens explicarien anècdotes i ens parlarien de diferents personatges vinculats a la història de la màgia. A més, també ens farien diversos jocs de mans.
La primera parada va ser doncs, a la Plaça Reial. Allà vam veure una placa que recorda i ens indica que en aquella part de la plaça va treballar com a enllustrador (“limpiabotas”) en Fructuós Canonge. Aquest enllustrador i venedor ambulant va esdevenir amb el temps un mag i il·lusionista que va arribar a ser una gran figura internacional (va ser un dels mags més importants del segle XIX). Nascut a Montbrió del Camp es va traslladar amb pocs anys amb la seva família a Barcelona. Com ja he dit abans, va començar a treballar com a enllustrador a la Plaça Reial de la capital catalana. Mentre va tenir aquesta ocupació, va ajudar als nens abandonats al carrer, els instruïa per convertir-los en enllustradors i així allunyar-los de la misèria. Al mateix temps es dedicava a la màgia, practicant-la sempre que podia. Mentre treballava, feia trucs per cridar l’atenció de la gent com ara untar una torrada de pa amb betum i “menjar-se-la” per demostrar als seus clients que bona que era. També deixava tothom bocabadat trencant ous d’on sortien monedes d’or i fent aparèixer cigarretes de les orelles dels vianants. El Teatre del Jardí dels Camps Elisis de Barcelona (situat a l’actual Passeig de Gràcia i que va tancar l’any 1876) va ser l’escenari de la seva primera actuació amb públic. A partir d’aquí, la seva fama va començar a créixer per Barcelona i amb el temps va ser popular a bona part d’Europa.
Canonge va arribar a actuar per tot el vell continent i també va fer gires i actuacions per Sud América. Desprès d’una actuació seva a Buenos Aires va conèixer a Joaquim Partagás (qui esdevindria també un mag català molt important i de qui parlaré més tard). Però tornem un altre cop amb “El Gran Canonge” que era com li deien de vegades. Doncs bé, la fama d’aquest prestidigitador va fer que arribés a actuar per a Isabel II i Amadeu de Savoia. En una actuació per a la citada reina va arribar tres hores tard. Quan finalment va aparèixer, enmig de retrets per la seva tardança, tots els rellotges del palau van marcar de sobte l’hora acordada per a l’inici de l’espectacle. Davant d’Amadeu de Savoia va actuar al 1871 en les primeres festes de la Mercè. Mentre fascinava al monarca amb un joc amb un mocador, va fer sortir d’aquest un paper on hi deia “Què vol el poble?” i amb un ràpid moviment de mans el va substituir per una barra de pa, denunciant així la pobresa de molts barcelonins. En Canonge va ser un republicà convençut tota la vida malgrat la gran quantitat de condecoracions que va rebre per part dels diferents monarques (fou nomenat cavaller dels ordes de la reina Isabel II d’Espanya i de Carles III). La màgia li va servir de molt fins al punt que en una ocasió li va salvar la vida. En unes revoltes socials el van confondre amb un agitador i el van capturar. Quan es disposaven a sentenciar-lo a mort, un tinent coronel va testificar haver-lo vist fer màgia en un altre lloc de la ciutat al mateix moment de la revolta. El van absoldre tot i que no es va poder lliurar d’una pena de sis anys a Cuba (finalment només va complir onze mesos i després va ser indultat).
Tornem un altre cop a la “ruta màgica”. Desprès de la Plaça Reial, ens vam dirigir al carrer Pas de l’Esperança de Barcelona on hi ha un dibuix del “Gran Canonge” traient un conill del barret. Tot seguit vam anar a la botiga “El Rei de la Màgia” on va finalitzar el recorregut. Aquest establiment va ser fundat l’any 1881 per Joaquim Partagás. La botiga va obrir al número 7 del carrer de la princesa i tres anys després, es va traslladar al local actual. En Joaquim Partagás va ser l’il.lusionista espanyol més important de la seva època (finals del segle XIX i principis del segle XX). Nascut a Barcelona el 1848 va entrar a treballar de molt jove en una drogueria per aprendre’n l’ofici. Al cap de quatre anys va escriure el manual “Llibre per lo coneixement de drogues”, amb un apèndix curiós, “Llibre de dulces”, en el qual apareixien receptes de pastisseria. L’any 1868 va marxar a l’Argentina on va estar treballant com a dependent en una llibreria de Buenos Aires. Pel que sembla, en aquella llibreria va tenir l’oportunitat d’interessar-se i llegir sobre màgia. També sembla ser que va ser important en la seva formació i interès per la màgia, com ja t’he dit abans, conèixer a Fructuós Canonge desprès d’una actuació d’aquest a Buenos Aires.
Ja convertit en mag professional va realitzar una gira per Argentina, Uruguai i Brasil on va obtenir un gran èxit de públic i va ser conegut com “el taumaturg català”. L’any 1878 va tornar a Barcelona on es va establir definitivament. L’any 1879 va debutar al Teatre Romea i poc després (l’any 1881) va fundar la botiga “El Rei de la Màgia” que encara roman oberta actualment i que és un lloc de referencia per a tots els mags i aficionats a la màgia d’arreu del món.
Durant una estança a Paris, va conèixer el Teatre Robert Houdin i el va prendre com a model per obrir al 1894 el seu “Saló Màgic” a les rambles de Barcelona. En aquest saló màgic a més dels seus espectacles de màgia i il·lusionisme es feien projeccions de cinema (visionats de llanterna màgica). Per aquest motiu es considera a Partagás un dels precursors del cinematògraf a Espanya. Aquest “Saló Màgic” va estar obert fins al 1900, any en que el “taumaturg català” va publicar el llibre “El prestidigitador Optimus o màgia espectral”. Aquesta obra mostra els diferents tipus de màgia: cartomàgia, jocs de saló, escapisme, grans aparells i ombres xineses. Partagás va morir l’any 1931 amb 83 anys.
Desprès de la seva mort, va regentar la tenda un antic client. No va canviar l’estil de la botiga que li havia donat el seu fundador però a la façana hi va afegir “Casa fundada en 1881” per fixar la data de fundació de l’establiment. Aquesta persona es deia Carlos Bucheli Sabater. També era mag com el seu predecessor i el seu nom artístic era “Carlston”. El seu espectacle “Misterios de la India” va ser molt exitós a la seva època (però el volum de treball de la botiga va fer que les representacions fossin poques i espaiades). Va ser soci fundador de l’ACAI (Associació Catalana d’Aficionats a l’Il.lusionisme) l’any 1932. Va fer amistats amb grans artistes com en David Bamberg (“Fu Manchu”) que va debutar amb gran èxit a Barcelona l’any 1933 al teatre Apolo i que li va donar a Bucheli permís per vendre els seus jocs de màgia a la botiga.
D’entre els clients i amics catalans d’en Bucheli destaquen artistes com ara el poeta Joan Brossa, el mentalista Joan Mir “Fassman” o l’il·lusionista Joan Forns (“Li Chang”).
Bucheli mor l’any 1981 i la continuïtat del “Rei de la Màgia” perilla. La seva neboda Joana Grau Bucheli es va fer càrrec de la botiga durant dos anys. Van ser també mags i clients de la tenda qui finalment l’adquireixen i desprès d’una restauració, aquesta torna a obrir el 28 de febrer de 1984 recuperant el fons artístic, documental i museístic de la botiga. Aquest nou propietari és en Josep Maria Martínez (també mag). Junt amb la seva dona Rosa Maria Llop van ser els fundadors de la companyia “La capsa màgica” i s’encarregaran de la botiga. L’actual gerent de la botiga es en Pau (fill del matrimoni Martínez Llop). En Pau es qui ens va acompanyar durant la ruta màgica donant-nos unes acurades explicacions sobre la història de l’il·lusionisme a través de la ciutat de Barcelona i el “Rei de la Màgia”.
Les meves històries 