La Marina, el Papa Lleó I i el Deu Saturn

Avui fa tot just dos mesos que va ser el dia de Reis. M’encanta aquesta festivitat. És el meu dia preferit de l’any. Malgrat el pas dels anys encara tinc durant els dies anteriors una certa frisança, nervis, il·lusió i moltes ganes de què arribi per fi aquesta data (que jo trobo màgica i especial). Això no ha estat sempre així. Hi va haver una època als anys finals de la carrera i els posteriors a acabar-la en què vaig perdre una mica part de l’entusiasme que havia sentit per aquesta celebració. A principis de la trentena, però, la passió va revifar poc a poc i és va incrementar considerablement quan van néixer les meves dues nebodes.

Fa dos anys la Marina (la meva neboda petita de 10 anys) va descobrir que els Reis d’Orient son els pares. Va ser el mateix dia de Reis. Tot just va acabar d’obrir els regals li va dir a la meva germana (que no s’ho esperava i que no va saber gaire com reaccionar). Jo crec que la Marina ja s’ho olorava des de feia temps i que aquelles festes de nadal simplement ha vist confirmades les seves sospites. La Marina s’ho va prendre força bé. L’únic dubte que tenia és si ara que ja ho sap, continuarà rebent regals el dia de Reis o ja no en rebrà més.

Encara que no s’ha establert enlloc quina edat és la millor o més adequada per saber la veritat sobre aquesta qüestió, crec que els vuit anys son un bon moment per saber-ho. Quan els nens arriben als sis anys o set, el pensament creatiu dels infants comença a tornar-se més formal i lògic. Arran d’aquest fet comencen a tenir dubtes sobre l’existència d’aquests essers màgics. Com poden arribar a totes les cases en una nit? Com pot ser que hi hagi cavalcades alhora en diferents llocs? Com s’ho fan per llegir totes les cartes que reben? Els psicòlegs recomanen que si les criatures ja tenen deu o onze anys i encara creuen en els Reis d’Orient, el més adequat és que se’ls digui ja la veritat.

La reacció emocional de la Marina davant d’aquesta descoberta va ser de serenor i comprensió. Però no tots els nens tenen aquesta resposta. Davant d’aquest engany molts nens poden sentir decepció, tristesa o enuig (o totes tres a la vegada). A diferència de la Marina, la meva reacció si que va ser traumàtica. Va suposar un desencís i una desil·lusió enorme per mi. Crec que va ser a tercer d’E.G.B. poc abans del nadal i jo tenia 8 anys. Si no recordo malament va ser un company de classe, l’Alfonso, qui m’ho va dir o de qui ho vaig sentir per primer cop. No sé si va ser aquella tarda o més endavant, però el cas és que poc després d’allò, en un moment donat mentre em banyava, la meva mare va entrar al lavabo sense que jo me’n adonés i em va trobar plorant dins de la banyera. Espantada, em va preguntar que em passava i jo li vaig explicar el que havia sentit sobre els Reis d’Orient. Sense negar l’evidència, em va donar la explicació que va poder però no va aconseguir alleugerir gaire el meu disgust ni calmar massa el meu dolor. Em diu que els meus plors eren més de profunda tristesa que de ràbia. També m’explica que recorda molt com bé com mentre encara em queien les llàgrimes li vaig dir que no volia cap regal per reis. Després d’això que havia dit, els meus pares no s’havien que fer. Crec que van prendre la decisió més sensata tenint en compte a més que tinc una germana més petita que evidentment no sabia res de qui eren els reis. Van comprar els regals com sempre i van pensar que si el dia de reis no volia obrir els regals, doncs que no passava res, ja ho faria en un altre moment. La qüestió es que el matí del dia de reis em vaig aixecar tan d’hora com faig de costum en aquella data i vaig anar a la sala d’estar. En veure tot el munt de regals que hi havia i que la gran majoria estaven etiquetats amb el nom de la meva germana i el meu, em vaig emocionar i vaig anar corrents a dir-li a la meva mare que malgrat la decepció que m’havia endut em continuava fent molta il·lusió rebre regals el dia de reis. La meva mare va respirar alleujada.

Jo no recordo res de tot el que t’acabo d’explicar. Tot el que acabo d’escriure m’ho ha explicat la meva mare. En el camp de la psicologia es diu que el nostre inconscient bloqueja els records traumàtics que hem viscut per protegir-nos i evitar el patiment que aquests comporten. No ho sé, potser es per això que no recordo res d’aquest episodi, però segur que va ser la primera decepció que vaig tenir a la vida, i com jo, suposo que també ho va ser per a la immensa majoria de nens i nenes. En realitat, això dels reis no deixa de ser un engany sostingut des de fa molt de temps però no només pels pares, sinó també pels mitjans de comunicació, els comerços, les escoles…a fi de preservar una tradició que és manté viva des de fa molts segles. Però…tradició religiosa o cultural? Es tracta d’una tradició basada en el que diu la Bíblia o no te res a veure amb el cristianisme? Que te a veure un esdeveniment històric amb el fet que cada any nens d’arreu del món escriguin una carta demanant que els hi portin regals i joguines? Com s’ha arribat fins aquí? 

Bé, la resposta no és senzilla i té moltes coses a explicar. Els Reis d’Orient son una tradició religiosa (concretament cristiana). La seva història apareix a la Bíblia però d’una manera molt breu. Es parla d’ells únicament en un dels quatre evangelis, el de Mateu. Ho trobem exactament al capítol 2, versicles de l’1 al 12.

En aquest text, no es diu ni quants eren, ni quin origen tenien. Tampoc es diu que fossin reis. Només que eren “mags” i que venien d’Orient. En grec (llengua en la qual està escrit l’evangeli) “magos” pot significar també “savis” o “sacerdots”. De fet, el terme “mago” en grec, deriva del nom d’una tribu mèdica que en la religió persa desenvolupava tasques sacerdotals i s’ocupava de l’estudi de l’astronomia.

Llavors com s’ha arribat a la història de què eren 3 reis anomenats Gaspar, Melcior i Baltasar i que aquest darrer era de raça negra.

Doncs bé, el que si es recull a la bíblia són els presents que van oferir (or, encens i mirra). Al segle III “s’estableix” que els reis son tres (si van dur tres ofrenes, el més lògic es que cada obsequi el portes un rei diferent, no?). A més, d’aquesta manera s’assimila a la Santíssima Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant), les edats de l’home (joventut, maduresa i vellesa), les dimensions del temps (passat, present i futur) o els continents que es coneixien en aquella època (Europa, Àsia i Àfrica). El número 3 com pots veure està carregat de simbolisme. Al S.V el Papa Lleó I proclama que els Reis d’Orient son tres.

El bisbe i escriptor Quint Septimi Florent Tertul·lià va ser qui va teoritzar que eren “Reis” a l’interpretar un salm. Un salm és un poema religiós que forma part de l’Antic Testament (n’hi ha 150). Des de llavors, l’església els anomena definitivament “Reis” que és una distinció menys vague que la de “Mags”. A més, el concepte de màgia es relacionava molt en aquella època amb la bruixeria.

I els seus noms? Doncs bé, aquests apareixen per primer cop en un mosaic bizantí del segle VI a la Basílica de Ravenna (Itàlia), on per cert no porten cap corona i Baltasar no és pas negre. A la part superior del mosaic hi apareixen els noms de Melcior, Gaspar i Baltasar. Aquests noms també apareixen a l’Evangeli armeni de la infància (un text apòcrif).

Tant al mosaic bizantí de Ravenna com en altres manifestacions artístiques de l’època o anteriors, els tres reis tenen el cutis blanc. Com es va tornar negre un dels tres?

A partir del S.XII amb la intenció de simbolitzar la universalitat del cristianisme, es van diferenciar i individualitzar els tres reis. Cada un d’ells va adquirir unes característiques que els associaven a les tres parts del món llavors conegudes (Àsia, Àfrica i Europa). Melcior seria l’europeu, Gaspar l’asiàtic i Baltasar l’africà. Es a partir d’aleshores quan es comença a representar aquest darrer Rei amb la pell negra. Aquesta imatge s’ha anat consolidant des de llavors i ha estat objecte de moltes obres pictòriques entre les quals destaca sobretot el tríptic de l’Adoració dels mags del pintor neerlandès “El Bosco”. La veritat és que establir que el Rei Baltasar fos negre va costar una mica degut al rebuig al color negre durant l’Edat Mitjana per ser el color del dimoni i de l’infern (llavors no era el vermell).

El descobriment d’Amèrica va plantejar la possibilitat d’incloure un quart rei d’Orient (en aquest cas seria indi). D’aquesta manera aquests personatges seguirien representant la totalitat de la humanitat. Això no és va arribar mai a produir entre altres coses perquè la iconografia dels tres reis ja s’havia reproduït en moltes imatges i pintures i ja era massa sòlida com per canviar-la.

Respecte a les ofrenes dels Reis com t’he dit abans, aquestes si que estan recollides a la Bíblia. Els regals tenien tot el sentit per l’època. Així doncs, l’or ajudaria a alleujar la pobresa que patien la Verge Maria i Josep, l’encens a eliminar la mala olor de l’estable i la mirra per desparasitar al nen Jesús. I que te a veure tot això amb el fet que cada 6 de gener molts nens d’arreu del mon rebin els regals que han demanat per carta?

Bé, això no queda clar del tot però el més probable es que tingués l’origen en una costum pagana. Segons la “Encyclopedia Britannica” les celebracions de Nadal i la nit de cap d’any estarien molt relacionades amb la festivitat romana dels “Saturnals”. Aquestes festes paganes és celebraven cada any el 17 de desembre i estaven dedicades a Saturn (Deu del temps i de l’agricultura). Duraven uns set dies (fins el 23 de desembre) en els quals les cases es decoraven amb vegetació, s’encenien espelmes i es donaven regals, et recorda a alguna festa?

Crec que més o menys ja he donat la resposta que llançava al principi de com s’ha passat d’uns breus versicles bíblics al fet que cada any milions de nens i nenes rebin regals el dia 6 de gener.

Com t’he explicat, tot comença sobre la base d’un petit fragment de la Bíblia recollit a l’Evangeli de Mateu en el qual tres “mags” d’Orient porten or, encens i mirra al nen Jesús. A partir d’aquí aquesta història ha anat transformant-se fins a arribar a la tradició tan arrelada mundialment, que coneixem avui en dia, com a conseqüència de barrejar escrits canònics (Evangeli de Mateu), textos apòcrifs (no reconeguts per l’Església), interpretacions que s’han fet d’aquests escrits i de diferents representacions artístiques i aportacions de costums paganes.

Però malgrat haver contestat a la pregunta principal en queden moltes altres per donar resposta com ara : Que va passar amb aquests reis? Van tornar al seu país? Es veritat que encara es conserven les seves restes? D’on surt el costum de les cavalcades? I el fet de portar carbó als nens que no es porten bé? I la llegenda d’Artaban el quart Rei d’Orient que es va perdre i no va poder arribar a temps per donar la seva ofrena, es veritat? Quin és l’origen del tortell de Reis? I de deixar les sabates la nit abans perquè els Reis te les omplin de dolços?

Això ja t’ho explicaré un altre dia en una altra història!