Fa un temps et vaig parlar una mica sobre el món del col·leccionisme i vaig explicar-te breument quines col·leccions feia jo. Em referia llavors a col·leccions materials d’objectes (postals, samarretes…) i em vaig oblidar de dir-te una altra col·lecció que feia, potser en aquell moment no hi vaig pensar perquè no es tracta d’una col·leccióContinua llegint “Falsos amics, epònims i Kafka”
Arxius d'autor: Joan Oriol
Supercinexin, Joseph L. Mankiewicz i Ciutadà Kane
Sempre m’ha agradat molt el cinema, ja des de ben petit. No és d’estranyar doncs que la meva joguina preferida quan era nen fos el “Supercinexin” i que aquest aparell de color blau es convertís en el meu primer contacte amb el món del cinema. Es tracta d’un projector i reproductor de cinema que vaContinua llegint “Supercinexin, Joseph L. Mankiewicz i Ciutadà Kane”
En Joan Petit quan balla, Pinotxo i John Ford
Fa poc, parlant per telèfon amb el meu amic Lluís, em va preguntar si m’havia agradat un vídeo que m’havia enviat. Es tracta d’un petit vídeo en què uns cotxes de la policia local d’Algaida (Mallorca) s’aturen enmig del poble, els agents baixen dels vehicles i comencen a cantar pel carrer “En Joan Petit quanContinua llegint “En Joan Petit quan balla, Pinotxo i John Ford”
Nicholas Ray, Chris Carter i el truc de la bala marcada
Amb aquest post arribo ja al número 20! Qui ho havia de dir… La veritat es que no m’esperava arribar tan lluny perquè un dels meus defectes és que sóc una persona molt poc constant i no acabo les coses que començo. A això se li ha d’afegir que sóc una mica mandrós i queContinua llegint “Nicholas Ray, Chris Carter i el truc de la bala marcada”
Lúnula, Pavlov i les gatetes de la Nuria
Un dels portals web d’internet que més m’agrada es http://www.pictoline.com. Es tracta d’un web mexicà que t’explica històries o notícies mitjançant il.lustracions. A través d’infografies, tires còmiques o animacions tracten temes d’actualitat, ja sigui de política, ciència, cultura, esports o curiositats, i ho fan sempre des d’una perspectiva pedagògica, exposant els fets i les dadesContinua llegint “Lúnula, Pavlov i les gatetes de la Nuria”
Java, els Simpsons i la ruleta russa
Volia començar abans de res fent unes puntualitzacions sobre el cafè Kopi Luwak del que et parlava en un post anterior. Primer una curiositat i desprès una explicació. Un dels llenguatges de programació més utilitzats i més populars del món es el Java (segur que et sona perquè aquest llenguatge està present a la majoriaContinua llegint “Java, els Simpsons i la ruleta russa”
Fritz Lang, Assurbanipal i Cartofília
Fa poc vaig tornar a veure una pel-lícula que feia molt temps que no havia vist. Es tracta d’un film d’en Fritz Lang anomenat “Secreto tras la puerta” (Secret beyond the door). Fritz Lang es un dels directors que més m’agraden juntament amb Alfred Hitchcock i Howard Hawks. Un dels protagonistes de la pelí esContinua llegint “Fritz Lang, Assurbanipal i Cartofília”
Kiwis grocs, stracciatella i kopi luwak
D’ençà que vaig escriure el post on et parlava del plaer de les petites coses, m’ha vingut al cap un altre petit plaer. Aquest però, no es fàcil que es produeixi i requereix a més un petit esforç i voluntat per part d’un mateix. Es tracta de descobrir nous gustos i sabors, es a dir,Continua llegint “Kiwis grocs, stracciatella i kopi luwak”
Malta, Èdip i l’enigma dels tres interruptors i les tres bombetes
Un home viu en un pis situat a la planta número 12 d’un edifici. Cada dia agafa l’ascensor per arribar a la planta baixa i sortir al carrer. Quan torna cap a casa puja amb l’ascensor fins a la planta 8. En aquesta planta surt de l’ascensor i continua el trajecte cap a casa sevaContinua llegint “Malta, Èdip i l’enigma dels tres interruptors i les tres bombetes”
Dai Vernon, Houdin i Houdini
Fa uns anys em vaig apuntar a uns cursos d’iniciació a la màgia que es realitzaven al ja tancat “Rei de la màgia” a prop de la plaça Urquinaona. Sempre m’ha agradat la màgia però en aquella època com que em vaig fer amic del Juanma (un company de justícia que en els seus tempsContinua llegint “Dai Vernon, Houdin i Houdini”
Les meves històries 