Tintin, Persèpolis i Lucky Luke

L’altre dia anava en metro cap a la feina quan vaig veure un nen assegut al terra llegint un còmic de l’Asterix. Feia tant que no veia a un nen llegir un còmic…. I es que ara amb els mòbils, les “tablets”, etc. els nens ja no llegeixen còmics. Aquest noi estava molt concentrat llegint-loContinua llegint “Tintin, Persèpolis i Lucky Luke”

Plató, Cacaolat i Goya

A vegades m’he preguntat a mi mateix si jo era una persona enamoradissa. Alguna gent m’ha dit que si. D’altres m’ho han insinuat. Això m’ha fet reflexionar i he arribat a la conclusió que potser ho soc una mica però no tan com em pensava, ja que crec que a vegades he confós estar enamoratContinua llegint “Plató, Cacaolat i Goya”

James Bond, Steve Jobs i Federico Fellini

L’altre dia vaig tornar a veure “Només per als teus ulls”, una peli del James Bond protagonitzada pel Roger Moore. A mi aquesta pel.lícula és la que més m’agrada del Roger Moore, encara que els crítics diuen que la millor seva es “L’espia que em va estimar”, jo prefereixo l’altra, i també m’agrada molt “L’homeContinua llegint “James Bond, Steve Jobs i Federico Fellini”

Professors, electrons i Ernst Lubitsch

Quan deia l’altre dia que el llibre “El Árbol de la ciencia” m’havia agradat molt (potser el que més), vaig recordar que la professora que ens el va fer llegir (era a COU i el llibre entrava a la Selectivitat), va ser potser una de les poques que recordo amb certa estima. Els altres professorsContinua llegint “Professors, electrons i Ernst Lubitsch”

Ataràxia, apatia i Pier Paolo Pasolini

Sóc un pessimista que sempre veu el costat positiu de les coses. Tinc la sort de tenir sovint inquietuds i interès per aprendre i conèixer coses noves i això fa que no sigui una persona especialment apàtica, però si que de vegades tinc alguns períodes d’apatia. Un dels llibres que més m’han agradat es “El árbolContinua llegint “Ataràxia, apatia i Pier Paolo Pasolini”

Tú, jo, llegir, escriure…

Hola! He començat a redactar aquest “post” per diversos motius, encara que no n’hi ha cap d’especial. M’agradaria que aquest “post” fos el primer de molts. Sempre m’ha agradat escriure encara que no ho faig gaire sovint. A veure si m’hi aficiono, perquè crec que és el que millor se’m dona, el que millor serContinua llegint “Tú, jo, llegir, escriure…”