Bashar al-Assad, Nirvana i Liverpool

Durant la meva època universitària, l’única contrasenya que havia de tenir memoritzada era el PIN de la meva targeta de crèdit per poder treure diners del caixer automàtic. Ni tan sols calia aquest PIN per pagar, ja que antigament signàvem un petit paper (que generava el datàfon) per confirmar el pagament. En els darrers anysContinua llegint “Bashar al-Assad, Nirvana i Liverpool”