El testament, Julio Cortázar i el rellotge Casio F-91W

Avui et continuaré parlant dels signes de puntuació perquè crec que és un tema molt interessant i que dona molt de joc. Però com que no vull avorrir-te et parlaré sobretot de curiositats que alhora et poden ser molt útils el proper cop que vulguis escriure alguna cosa.

Abans d’entrar en matèria començaré per un text que segurament hauràs vist o llegit abans ja que ha circulat bastant per les xarxes i que exemplifica de manera divertida la importància dels signes de puntuació. Jo l’he traduït al català i l’he modificat lleugerament. El text és el següent:

Hi va haver un home que per ignorància o malicia va deixar al morir el següent testament que no portava cap signe de puntuació:

“Deixo tots els meus béns al meu nebot Joan no al meu germà Lluís tampoc en cap cas pagueu el compte al sastre mai de cap manera pels jesuïtes tot el que he dit és el meu desig”.

El notari va donar lectura del testament a les persones que hi figuraven i cadascú d’ells el va interpretar de la manera més favorable als seus interessos. A fi d’aclarir els dubtes, el notari els hi va demanar a tots ells que presentessin un escrit amb el text i que posessin els signes de puntuació que faltaven al paràgraf.

En Joan va presentar un document que deia això:

“Deixo tots els meus béns al meu nebot Joan, no al meu germà Lluís. Tampoc, en cap cas pagueu el compte al sastre. Mai, de cap manera pels jesuïtes. Tot el que he dit és el meu desig”.

Tal com es veu, amb aquests signes de puntuació el testament era completament favorable a en Joan. En Lluís però, els va col·locar de la següent manera:

“Deixo tots els meus béns al meu nebot Joan? No: al meu germà Lluís. Tampoc, en cap cas pagueu el compte al sastre. Mai, de cap manera pels jesuïtes. Tot el que he dit és el meu desig”.

El sastre va fer ús de les comes, els punts i els interrogants d’aquesta forma:

“Deixo tots els meus béns al meu nebot Joan? No. Al meu germà Lluís? Tampoc, en cap cas. Pagueu el compte al sastre. Mai, de cap manera pels jesuïtes. Tot el que he dit és el meu desig”.

El sastre buscava així la manera de cobrar la seva factura al difunt. Per la seva banda els jesuïtes van demanar sorprenentment la totalitat de l’herència. Ho van justificar així:

“Deixo tots els meus béns al meu nebot Joan? No. Al meu germà Lluís? Tampoc, en cap cas. Pagueu el compte al sastre? Mai, de cap manera. Pels jesuïtes tot. El que he dit és el meu desig”.

Aquesta lectura va motivar un gran escàndol entre els concurrents i per posar ordre es va acudir a l’autoritat pertinent que va aconseguir restablir la calma i després d’examinar l’escrit, objecte de la qüestió, va exclamar en to sever:

—Senyors: aquí es tracta de cometre un frau. El difunt no ha testat i, per tant, l’herència pertany a l’Estat, segons les lleis vigents. Així ho prova aquesta veritable interpretació:

“Deixo tots els meus béns al meu nebot Joan? No. Al meu germà Lluís? Tampoc, en cap cas pagueu el compte al sastre. Mai, de cap manera pels jesuïtes. Tot el que he dit és el meu desig”.

“En virtut d’això, i no havent-hi hereus per aquesta herència, jo, el Jutge … etc., etc., la requiso en nom de l’Estat. Finalitza així aquest assumpte”.

Aquest text l’he vist varies vegades per les xarxes i sempre havia pensat que era anònim. Poc abans de començar a escriure aquest post però, em vaig assabentar que es titula “El testament sense signes de puntuació” i  és obra de l’autor Manuel Toledo y Benito i està recollit en el llibre de José D. Forgione anomenat “Ortografía intuïtiva”.

Com hauràs pogut veure en aquest exemple, les diferents maneres de puntuar un text poden donar lloc a fins a 5 interpretacions diferents. I és què per exemple una coma pot canviar completament el sentit d’una oració. “No esperi” et convida a avançar però canvia completament de significat si li posem una coma. D’aquesta manera “No, esperi” et prohibeix avançar. “No està malament això”  i  “No, està malament això” diuen exactament el contrari.

S’atribueix a l’escriptor argentí Julio Cortázar el següent text:

“Si l’home sabés realment el valor que te la dona caminaria de quatre grapes a la seva cerca”

Si vostè és dona, ben segur que col·locaria la coma després de la paraula “dona”.

Si vostè és home, ben segur que col·locaria la coma després de la paraula “te”.

La diferència entre “Veniu a dinar nenes!” i “Veniu a dinar, nenes!” és que amb la primera pots acabar a la presó per canibalisme, mentre que la segona és només una crida a la canalla perquè comencin a gaudir d’un àpat.

La falta de comes també ha donat lloc a nombrosos acudits com aquell en el qual es presenta un aspirant per treballar en una empresa i en l’entrevista de feina quan la persona de recursos humans s’adona que aquest no sap fer res, no té cap aptitud pel lloc ni porta cap tipus de currículum, li pregunta enfadat perquè s’ha presentat. L’aspirant sorprès, li contesta:

–A l’anunci deia clarament “ES NECESSITA TREBALLADOR INÚTIL PRESENTAR-SE SENSE REFERÈNCIES”.

I és que la coma dona molt de joc. És el signe de puntuació més complex i també el més utilitzat. Podríem dir que és la “Reina” dels signes de puntuació.

Representa una pausa curta i també es fa servir per fer aclariments o incisos. En relació amb aquest signe sovint cometem dues errades:

• Col·locar-la davant de les conjuncions i, o i ni. (només es pot fer si els elements coordinats són llargs o complexos).

• Posar-la entre el subjecte i el verb (aquesta “prohibició” també té excepcions: quan el subjecte és llarg o complex i quan hi ha un incís entre comes que separa subjecte i verb).

En general i en cas de dubte, es recomanable posar poques comes abans que col·locar-ne excessives.

Si com dèiem abans, la coma és la “Reina” dels signes de puntuació, el “Rei” n’és el punt (puntuació ve de punt). Representa una pausa forta en el discurs que pot ser llarga (punt i seguit) o molt llarga (punt i a part). El punt i seguit s’utilitza dins d’un mateix paràgraf mentre que el punt i a part separa els paràgrafs. El punt i final indica l’acabament d’un text.

En català, separem els milers, els milions i els milers de milions amb punt (nombres que expressen quantitat) però compte perquè els anys s’escriuen sense punt:

“El preu de lloguer a Barcelona s’ha situat en els 1.171 euros al mes de mitjana segons les dades del tercer trimestre del 2023 […]”.

Els símbols no porten punt però les abreviatures si. Aquest darrer s’anomena punt abreviatiu i darrera d’aquests no hi va cap més punt, per això “etc.” només porta un punt (perquè és l’abreviatura d’etcètera):

“S’ha engreixat només 1 kg com a màx. tot i no fer res d’exercici”. 

Les sigles no porten punt, com tampoc els decimals (es separen amb una coma):

“La mortaldat infantil a l’URSS s’incrementà del 24,7% el 1970 al 27,9% el 1974”.

Però compte amb escriure per exemple 24’7% perquè aquests signe que he col·locat entre el 4 i el 7 no és una coma sinó un apòstrof i es incorrecte.

Si el punt significa la fi o tancament d’alguna cosa (de la frase en el cas del punt i seguit, del paràgraf en el cas del punt i a part i del text en el cas del punt i final) afegint-li dos punts més es pot provocar l’efecte contrari. Els tres punts seguits no només no reforcen el tancament d’una frase sinó que la prolonguen o la deixen inacabada. Afegir tres punts després d’una enumeració indica precisament que aquesta no està tancada. Aquest signe s’anomena punts suspensius i, com ja t’he dit abans, son únicament 3 punts. En el cas que et deia anteriorment (posar punts suspensius per indicar que una numeració no queda tancada) els punts suspensius es poden substituir per un etcètera o la seva abreviatura “etc.”.

Una altra funció important dels punts suspensius és la d’indicar dubte o temença:

“Doncs… , no sé si vull anar a veure aquella pel·lícula al cinema”.

Si dèiem abans que el punt era el “Rei” i la coma la “Reina”…  Què és el punt i coma?

Doncs seria el “fill desgraciat”, perquè és el signe de puntuació menys utilitzat. Serveix principalment per unir dues frases que tot i ser independents tenen bastanta relació. També s’utilitza per introduir un aclariment o una explicació.

El “problema” del punt i coma és que en la majoria de casos el podem intercanviar per la coma, el punt o els dos punts i preferim utilitzar aquests darrers signes a l’hora d’escriure.

Per pròpia experiència et puc dir que malgrat que fa anys que escric aquestes històries no he usat mai el punt i coma encara. Però això no és únicament una cosa meva, és freqüent llegir llibres sencers sense trobar-te’l.

Pobret punt i coma! Et prometo que a partir d’ara et tindré més en compte i intentaré fer-te servir de vegades!

Per cert, el plural d’aquest signe és punts i coma, i no punts i comes. Ah! Recorda també que després del punt i coma escrivim sempre amb minúscula.

T’acabo d’explicar que una de les funcions del punt i coma és la de poder introduir un aclariment o una explicació, però això també es pot fer usant els dos punts. Com et deia, aquest recurs s’acostuma a utilitzar força més que el punt i coma a l’hora d’escriure!

Els dos punts també serveixen per introduir enumeracions i llistes. Igualment, introdueixen una conseqüència, una conclusió, una explicació, una demostració o una ampliació d’allò que acabem de dir. Quan escrivim una cita textual o paraules literals posarem abans aquest signe.

Una errada que es fa habitualment quan s’utilitzen els dos punts és la de fer-los servir per introduir un incís. Però aquests, s’han d’escriure entre cometes, entre guions llargs o entre parèntesis.

Els dos punts no s’haurien d’utilitzar per separar les hores dels minuts, i aquests dels segons, tant si es tracta de la indicació horària com del temps invertit a fer alguna cosa.

Els dos punts entre les hores i els minuts es van popularitzar amb els rellotges digitals. La marca japonesa “Casio” els va introduir el 1974 (i el 1989 va sorgir el famós model “Casio F-91W”).

En català, però, tradicionalment aquesta funció l’ha feta el punt, d’acord amb el sistema de l’Europa continental, i en contraposició amb el sistema angloamericà (que utilitza els dos punts). Per això, en frases com “El tren surt a les 17.15 h” o “El guanyador de la marató va fer un temps de 2.21.32,67”, s’usa el punt per les unitats i la coma per als decimals.

Tot i això, també es poden usar els dos punts perquè també és el format internacional estàndard que marca la norma ISO 8601 especialment en àmbits tecnològics i tècnics.

En resum: no és que els dos punts siguin incorrectes, sinó que el punt es considera més propi de la llengua escrita i els dos punts, més propis de l’àmbit digital.

Com que la història d’avui m’ha sortit bastant llarga, posaria aquí un punt i a part (el post s’acaba però la meva narració sobre els signes de puntuació continuarà en la següent història).

Bibliografia seleccionada

.- Autors diversos. (2009) Vic / Barcelona. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. Eumo Editorial / Associació de Mestres Rosa Sensat / Universitat de Barcelona / Universitat Pompeu Fabra.

.- Millán González, José Antonio. Perdón imposible: Guía para una puntuación más rica y consciente. Editorial Ariel.

.- Institut d’Estudis Catalans (2017) Barcelona. Ortografia catalana (aquesta obra va patir modificacions i vas ser actualitzada el 3 de juny de 2021).