Arxius d'autor: Joan Oriol

Menjar picant, xocolata negra, cafè i farigola

Avui et volia parlar sobre la felicitat, un tema que és recurrent en molts dels meus pensaments. Però ho vull fer des d’un punt de vista fisiològic o científic. Vull parlar sobre el que li passa al nostre organisme quan som feliços o sobre el que ha de succeir perquè siguem  feliços (ni que siguiContinua llegint “Menjar picant, xocolata negra, cafè i farigola”

Sincronicitat, serendipitat i casualitat

“Al New York Herald del 26 de novembre de l’any 1911 hi ha una noticia del penjament de tres homes. Van morir per l’assassinat de Sir Edmund William Godfrey, espòs, pare, farmacèutic i tot un cavaller resident a Greenberry Hill (Londres). Va ser assassinat per tres “sense sostre”, el mòbil dels quals va ser unContinua llegint “Sincronicitat, serendipitat i casualitat”

Confuci, Bob Marley i Batman

Avui et parlaré d’una cosa de la qual vaig fer referencia en un post anterior, perquè vaig abandonar la idea d’estudiar la carrera de Filosofia. Quan em vaig assabentar que hi havia una disciplina que estudiava coses com el coneixement, el pensament, l’existència, les idees, els processos d’aprenentatge etc., vaig pensar que per una personaContinua llegint “Confuci, Bob Marley i Batman”

Bielorússia, Quevedo i NOFX

Avui em toca acabar el post anterior i començaré per tres jocs de paraules una mica similars i de pas, contestaré les preguntes que vaig deixar sense resposta. El Pangrama es un text o una frase en el que s’utilitzen totes les lletres de l’abecedari d’un idioma. Els més bonics son els que utilitzen elContinua llegint “Bielorússia, Quevedo i NOFX”

Palíndroms, anagrames i bifronts

A vegades, quan es parla o quan em pregunten si soc de ciències o de lletres, dic sense dubtar que soc de lletres, però pensant-ho una mica amb calma, crec que aquesta resposta té moltíssims matisos en el meu cas concret. Sempre m’he considerat una persona de lletres perquè aquesta es la opció que vaigContinua llegint “Palíndroms, anagrames i bifronts”

Tintin, Persèpolis i Lucky Luke

L’altre dia anava en metro cap a la feina quan vaig veure un nen assegut al terra llegint un còmic de l’Asterix. Feia tant que no veia a un nen llegir un còmic…. I es que ara amb els mòbils, les “tablets”, etc. els nens ja no llegeixen còmics. Aquest noi estava molt concentrat llegint-loContinua llegint “Tintin, Persèpolis i Lucky Luke”

Plató, Cacaolat i Goya

A vegades m’he preguntat a mi mateix si jo era una persona enamoradissa. Alguna gent m’ha dit que si. D’altres m’ho han insinuat. Això m’ha fet reflexionar i he arribat a la conclusió que potser ho soc una mica però no tan com em pensava, ja que crec que a vegades he confós estar enamoratContinua llegint “Plató, Cacaolat i Goya”

James Bond, Steve Jobs i Federico Fellini

L’altre dia vaig tornar a veure “Només per als teus ulls”, una peli del James Bond protagonitzada pel Roger Moore. A mi aquesta pel.lícula és la que més m’agrada del Roger Moore, encara que els crítics diuen que la millor seva es “L’espia que em va estimar”, jo prefereixo l’altra, i també m’agrada molt “L’homeContinua llegint “James Bond, Steve Jobs i Federico Fellini”

Professors, electrons i Ernst Lubitsch

Quan deia l’altre dia que el llibre “El Árbol de la ciencia” m’havia agradat molt (potser el que més), vaig recordar que la professora que ens el va fer llegir (era a COU i el llibre entrava a la Selectivitat), va ser potser una de les poques que recordo amb certa estima. Els altres professorsContinua llegint “Professors, electrons i Ernst Lubitsch”