Un home viu en un pis situat a la planta número 12 d’un edifici. Cada dia agafa l’ascensor per arribar a la planta baixa i sortir al carrer. Quan torna cap a casa puja amb l’ascensor fins a la planta 8. En aquesta planta surt de l’ascensor i continua el trajecte cap a casa seva pujant per les escales fins arribar a la planta 12 (on està el seu apartament). Això és així, sempre que no plogui, perquè els dies en que plou, baixa de la mateixa manera però al tornar puja directament amb l’ascensor fins a la planta 12. A l’home no li agrada especialment pujar per les escales. Perquè actua, doncs, d’aquesta manera tan estranya?
Et deixo que vagis pensant i al final d’aquest post et desvetllaré la solució (no facis trampa buscant a internet!).
Aquest que acabo d’escriure es un dels meus “acertijos” preferits. Soc bastant aficionat a aquest tipus d’enigmes que ara s’han posat molt de moda i que s’anomenen “acertijos” de pensament lateral. Es a dir, que per resoldre l’endevinalla has d’enfocar-la d’una manera creativa, imaginativa en contraposició al pensament lògic i matemàtic que es anomenat pensament lineal o vertical. En aquest pensament tradicional, es segueix un patró més rígid que limita les possibles solucions (pensem “de front” seguint el camí més fàcil i recte però que no és sempre el millor). Així doncs, davant del següent problema:
“En una habitació buida sense finestres i tancada per dins, apareix un home penjat. Al terra, sota els seus peus, només trobem un toll d’aigua” Com va aconseguir penjar-se?”
Doncs bé, si utilitzem el nostre pensament lateral podem donar amb una solució satisfactòria com ara que l’home ha utilitzat un gran bloc de gel en el que puja i es penja. Passat un temps el dur bloc es fondrà i deixarà un bassal d’aigua (el toll d’aigua que trobem sota els seus peus). Si davant d’aquest problema utilitzem el pensament lineal, potser que costi més trobar la solució ja que l’anàlisi racional limita algunes de les solucions alternatives que es poden donar, cosa que no fa el pensament lateral, que es molt més creatiu. Una solució encara més imaginativa i divertida inclús respecte al mateix problema pot ser aquesta: L’home que te un gran poder mental desprès d’anys d’entrenament i meditació en un monestir budista tibetà hauria aconseguit levitar fins a arribar a la corda amb la qual es penja i el toll del terra, era la suor de l’home pel gran esforç que havia hagut de fer en levitar.
Va ser un psicòleg de Malta anomenat Edward de Bono el que es va inventar el concepte de “Pensament lateral” en un llibre que va escriure l’any 1967. Es referia a un pensament diferent al normal, lineal o directe. Amb el pensament lateral diu de Bono, existeix la possibilitat de canviar, en qualsevol moment la perspectiva des de la qual analitzes els esdeveniments i observar com es veu el problema des d’una perspectiva diferent.
A mi, sempre m’han agradat molt aquest tipus de trencaclosques ja siguin de pensament lateral o de pensament lògic. Recordo que de jovenet, la meva germana tenia una col.lecció de llibres anomenada “Elige tu propia aventura”. Es tractava d’uns llibres en els que cada 3 o 4 pàgines, havies de triar entre dos alternatives possibles que et donaven i que et portaven a una pàgina o altre segons l’opció escollida. La història continuava des d’aquella pàgina fins que 3 o 4 fulles més endavant et tornaven a deixar escollir entre dos opcions. Aquest llibres agradaven molt a la meva germana però a mi no gaire. Jo en canvi era addicte a una col.lecció de l’editorial Timun Mas que es deia “Resuelve el misterio”. Aquests llibres de portada groga eren protagonitzats per 2 joves que vivien en una ciutat fictícia que es deia Lakewood Hills. Aquests llibres consistien en uns quants relats curts en el que succeïa algun tipus de misteri i en el que et donaven una sèrie de pistes perquè poguessis resoldre tu mateix el problema plantejat al relat. Si no eres capaç de resoldre-ho o volies confirmar que la teva suposició era correcta, havies d’anar a les pàgines finals del llibre en que et donaven la resposta però escrita a l’inrevés (segurament per evitar temptacions prematures) amb la qual cosa necessitaves un mirall per poder-ho llegir bé.
Al marge d’aquests llibres que recordo de la meva joventut hi han avui en dia moltíssims llibres d’”acertijos” o enigmes de tota mena. Els més famosos i recomanables son els escrits per un enginyer anglès anomenat Paul Sloane que va tenir molt èxit als anys 90 i que recull algun dels problemes més clàssics de pensament lateral. Un altre llibre important dintre d’aquest àmbit es l’escrit pel matemàtic Raymond Smullyan i que es diu “Com es diu aquest llibre?”. No m’he llegit cap d’aquests, però, i per tant no et puc dir si m‘agraden, però crec que tard o d’hora me’ls llegiré.
Fa poc vaig estar a Atenes i per preparar-me una mica de cara al viatge, un mesos abans d’anar-hi vaig estar llegint llibres sobre l’antiga Grècia i sobre la mitologia grega i vaig trobar el que segurament deu ser el primer “acertijo” de la història, que diu així:
La Deesa Hera (dona de Zeus) va enviar a Tebas (una ciutat de Grècia) una Esfinx, que era un monstre amb rostre femení, cos de lleó i ales d’ocell, per castigar als habitants d’aquesta ciutat. Hera li va ordenar que es situés en el camí de Tebas pel qual havien de passar per força tots aquells que es dirigissin a aquesta ciutat. En quan s’aproximava un viatjant, l’Esfinx li tancava el pas i l’obligava a aturar-se. Llavors li plantejava un enigma. Si l’encertava el deixaria passar, però si no ho feia, el mataria. L’Esfinx deia així: “Només té una veu, camina de quatre grapes pel matí, dos al migdia i tres a la nit”. Com que ningú sabia resoldre el problema, acabava tothom mort, cruspit per l’Esfinx. Però un bon dia va aparèixer un foraster molt intel.ligent anomenat Èdip. “La solució al teu enigma es l’home. Pel matí (quan neix) utilitza les quatre extremitats perquè gateja. Quan arriba a adult (el migdia de la vida), camina sobre els seus dos peus, i a la nit (quan es fa vell ) es recolza amb un bastó (la tercera pota). Al resoldre l’enigma, l’Esfinx es va enfadar moltíssim, va perdre el control sobre si mateixa i es vas llançar des del cim d’una muntanya, acabant amb la seva existència. Quan Èdip va arribar Tebas, el seu rei tot just s’acabava de morir. El poble en agraïment va nomenar-lo a nou rei de Tebas i Èdip es va casar amb la vidua del rei que es deia Jocasta. Més endavant va resultar que Jocasta era la seva mare…però aquesta es un altre història.
Al cine hi ha hagut moltes pel.lícules que han introduït endevinalles classiques dins de la trama com ara “21 Blackjack”, “Los crimenes de Oxford”, “El codigo Da Vinci”,“La habitación de Fermat” (aquest peli està plena de problemes que han de resoldre el personatges per continuar vivint) etc.
Dels acertijos que surten a pel.lícules, els meu preferit es el que surt a la pel.lícula “Jungla de cristal 3 – La venganza” i que diu diu així: Tens una aixeta que dona aigua i dos recipients per recollir-la de 5 i 3 litres. Has de posar 4 litres exactes en un recipient (el de 5 litres evidentment ja que en l’altre no hi cabrien). Com ho fas?
La solució consisteix en emplenar el de 3 litres i buidar-lo en el de 5l. Tornar a omplir el de 3l i el tornes ha buidar en el de 5l. Quan el de 5l estigui ple, en el de 3l tindràs exactament 1l. Buides el de 5l al terra i li afegeixes el litre de l’altre recipient (tindràs un litre exactament en el recipient de 5l). Omples tot el recipient de 3l un altre cop i el buides en el de 5l i ja ho tens (3l+1l = 4l).
Si he començat aquest mail amb un dels meus enigmes preferits, l’acabaré explicant una altre que també m’agrada molt i que ha esdevingut un clàssic del pensament lateral, es tracta de l’enigma dels tres interruptors i les tres bombetes, i just desprès et diré la solució dels dos.
“A l’interior d’una habitació hi ha tres bombetes i fora de l’habitació en un lloc des d’on no es pot veure aquesta l’habitació hi ha tres interruptors. No sabem quin interruptor correspon a cada bombeta. Que podem fer per saber en un únic intent quin interruptor correspon a cada bombeta?
La solució a l’enigma que t’he plantejat al principi del mail es que l’home es nan. Per això, quan plou porta paraigües per no mullar-se i amb l’ajuda d’aquest, pot arribar a prémer el botó de l’ascensor que marca el pis al que no arriba sense paraigües degut a la seva curta alçada.
La solució a aquest darrer problema consisteix en pitjar un dels interruptors i una estoneta després apagar-lo per tot seguit prémer un altre interruptor, deixar-lo pitjat i marxar cap a la habitació de les 3 bombetes. Un cop a l’habitació, veurem una bombeta encesa que es la que correspondrà a l’últim interruptor que hem pitjat, llavors tocarem les altres dues bombetes. La que estigui una mica calenta correspondrà a l’interruptor que hem pitjat al principi i que poc desprès hem apagat. Finalment, la bombeta que estigui freda correspondrà a l’únic interruptor que no hem tocat.
Les meves històries 