Les meves històries

L’altre dia, mentre repassava l’últim post que havia escrit sobre “l’estat de flux” em vaig fixar en què a les pàgines web d’on havia tret la informació per escriure’l, la bibliografia d’aquests articles no remetia a cap dels llibres que el psicòleg Mihaly Csikszentmihalyi (creador del concepte de “flux”) havia escrit. Com a molt, a la bibliografia es feia referència a algun article d’aquest psicòleg i fins i tot hi havien alguns articles que ni tan sols es basaven en altres articles d’aquest psicòleg, sinó en articles d’altres psicòlegs que parlaven del “flow“ de Mihaly Csikszentmihalyi. Em va estranyar una mica perquè quan la font originària d’on treus la informació, d’un tema concret per escriure unes determinades coses (en aquest cas “l’estat de flux”), és tan clara i concreta, em sembla quasi una “obligació” per qui escriu anar a aquesta font primària per documentar-te. Però jo mateix tampoc ho havia fet; m’havia basat en articles d’internet que parlaven d’articles del psicòleg Mihaly Csikszentmihalyi sense haver-me llegit cap llibre seu. Llavors vaig decidir que encara que ja havia escrit el post, em llegiria algun llibre d’aquest autor a veure que em semblava, de manera que vaig comprar-me el llibre “Fluir (Flow) Una psicologia de la felicidad” de Mihaly Csikszentmihaly (Ed. Kairós). Ara, un cop llegit, he decidit escriure directament sobre el “flux o flow” a partir d’aquest llibre, sense cap filtre, oblidant-me dels articles que havia llegit per escriure l’anterior post.

Abans de començar volia dir-te que el concepte de “flow o “flux” apareix per primer cop a l’any 1975 en el llibre de Mihaly Csikszentmihaly “Beyond boredom and anxiety” (aquest llibre no està traduït al castellà ni al català i el seu títol vol dir “Més enllà de l’avorriment i l’ansietat). Tanmateix, els dos llibres més importants de Mihaly sobre el flux son aquest del que et parlaré a continuació i un altre que t’explicaré desprès.

Al llibre “Fluir (Flow) Una psicologia de la felicidad”, Csikszentmihaly vol respondre a la pregunta “Quan es senten felices les persones?” L’autor creu que la felicitat no depèn d’esdeveniments externs, l’atzar o la bona sort sinó de com nosaltres interpretem aquests successos. El “flux” és l’estat en el qual les persones es troben tan involucrades en l’activitat que estan fent, que no els importa res més. L’alegria de viure depèn en darrer terme i directament de com la nostra ment filtra i interpreta les experiències quotidianes. L’autor creu que el control de la consciència és el que determina la nostra qualitat de vida i la gent que es pren més seriosament dominar el que succeeix a la seva consciència viu una vida més feliç. La funció de la consciència es representar la informació sobre què ens està succeint dins i fora del nostre organisme, de manera que el cos pugui avaluar aquesta informació i actuar en conseqüència (respondre segons aquesta avaluació). Sense la consciència sabríem que passa però reaccionaríem instintivament (sense pensar). Una persona pot fer-se a sí mateixa feliç o miserable si canvia el contingut de la seva consciència (independentment del que estigui succeint “fora”). Així, hi ha persones que transformen situacions desesperades en desafiaments per a superar.

Ser conscient significa que certs esdeveniments com sentiments, pensaments o sensacions estan passant i nosaltres som capaços de dirigir-los. La consciència es informació intencionalment ordenada.

La senyal de que una persona controla la consciència és que té l’habilitat de centrar la seva atenció segons la seva voluntat. Pot evitar distraccions i concentrar-se tant temps com necessiti fins aconseguir el seu objectiu.

Quan la informació desorganitza la consciència, causa un desordre interior. L’autor del llibre anomena a això “entropia psíquica” (pensaments caòtics, pensaments negatius que es col·loquen en primer terme i que la ment és incapaç d’impedir).

L’experiència òptima es l’estat oposat a aquesta “entropia psíquica” i Mihaly anomena aquesta experiència òptima “estat de flux” (això és degut a que la gent amb qui el psicòleg s’entrevistava per a la seva investigació parlava d’una experiència com “d’estar flotant” o “sentir-se arrossegat pel flux”). “L’estat de flux” és important tant perquè aconsegueix que el present sigui més agradable com també perquè creix la teva personalitat i et permet desenvolupar habilitats. Quan l’autor parla amb la gent per a la seva investigació de “l’estat de flux” aquests li diuen que han experimentat aquest “flux” quan la tasca proposada es pot aconseguir (disposen de les habilitats necessàries i adequades), quan hi ha una concentració màxima i quan l’activitat que estem fent ens ofereix una retroalimentació immediata i hi han unes fites clares.

No només l’oci i l’art ens ofereixen experiències òptimes sinó també els treballs rutinaris ho poden fer. Del que es tracta es de reestructurar aquesta feina i posar-li metes. Inventar-se enginyosos desafiaments per millorar la qualitat de les experiències. Aquests desafiaments però, han d’estar equilibrats amb la capacitat de la persona per actuar, han d’estar situats entre l’avorriment i la inquietud i es poden inventar sobre la marxa. Quan les persones estan tan involucrades en l’experiència òptima, el que estan fent passa a ser quasi automàtic. Per això a aquesta experiència se l’anomena “flux”, perquè es un moviment aparentment sense esforç, però només aparentment. Aquesta experiència posa ordre a la consciència.

Una de les descripcions més freqüents d’aquesta experiència òptima és que el temps sembla no passar de la manera en que ordinàriament ho fa. Succeeixen dues coses, una és que tot sembla passar realment molt ràpid i l’altra és que en el fons, resulta que ha transcorregut molt de temps sense pràcticament ni adonar-te’n.

L’autor introdueix el concepte “Autotèlic” per referir-se a una activitat que es realitza no per obtenir un benefici futur sinó perquè senzillament la realització d’aquesta activitat ja és en si mateixa una recompensa. També existeix la “personalitat autotèlica”, que tenen les persones que transformen experiències potencialment “entròpiques” en experiències de “flux”.

Però… quan succeeixen aquestes experiències? Mihaly creu que ocasionalment aquestes poden passar per casualitat però que el més probable es que “l’estat de flux” sigui el resultat d’una activitat estructurada. Les activitats de “flow” ofereixen experiències agradables i ajuden a aconseguir un estat mental ordenat. En definitiva, transformen la personalitat fent-la créixer i fent-la més complexa. El gaudi no depèn tant del que fem, sinó de com ho fem.

L’autor compara el ioga amb les experiències de “flux”. Les dues busquen aconseguir el control sobre el que succeeix a la ment i també que una persona s’oblidi de si mateixa mitjançant la concentració. Creu que el ioga és un dels mètodes més antics de produir l’experiència del “flux”.

Per Csikszentmihaly, tenir la ment ordenada es difícil ja que contràriament al que pensem, l’estat normal de la ment és el caos. A les persones ens costa o som incapaces d’enfocar els nostres pensaments durant més d’uns minuts cada cop. Tenim poc control sobre la ment i quan no tenim res a fer, la ment comença a seguir models aleatoris i s’atura en pensaments dolorosos o pertorbadors (“l’entropia” és l’estat normal de la consciència). El millor camí per evitar el caos en la consciència és mitjançant hàbits que donin el control sobre els processos mentals al propi individu, però per adquirir aquests hàbits es requereix pràctica i també establir-se metes i regles.

Davant d’una feina dura i lletja, la majoria de la gent la trobaria avorrida, repetitiva i sense sentit però amb el “flux”, aquestes feines es poden transformar en activitats complexes i agradables, al descobrir possibilitats on altres persones no ho van fer. Aquestes possibilitats milloren les habilitats i fan que l’atenció s’enfoqui totalment cap aquella activitat. Un dels resultats es sentir la feina que s’està fent com si nosaltres l’haguéssim triat lliurement. Es tracta d’intentar “transformar” un treball en un joc, amb desafiaments apropiats, metes clares i retroalimentació.

En teoria, qualsevol feina es pot alterar a fi de produir-nos més gaudiment seguint les regles que porten cap a una experiència de “flux”. Si els treballadors gaudissin dels seus treballs realment se’n beneficiarien no només a nivell personal sinó que tard o d’hora produirien més eficientment. D’igual manera, ni inclús les condicions externes més favorables et poden garantir que una persona estigui en “flow”.

En resum, el que compta es fixar-se una meta, concentrar en ella l’energia psíquica, prestar atenció a la retroalimentació i assegurar-se que el desafiament és adequat a les nostres pròpies habilitats. Tard o d’hora la interacció començarà a funcionar i s’aconseguirà l’experiència de “flux”.

Fins ara hem parlat de “l’experiència de flux” en situacions més o menys normals, però què passa quan la fortuna ens ha donat “males cartes”? Que pot fer la gent malalta, pobre o que ha estat colpejada per l’adversitat, per controlar la seva consciència? Gent a qui li han succeït de les pitjors coses inimaginables i han estat capaces no només de sobreviure, sinó també de gaudir completament de les seves vides. Molta gent que per accident s’ha quedat paralítica, han viscut aquests successos tràgics com a positius i han vist com se’ls presentaven metes clares i propòsits que abans no tenien. Alguns han sentit per exemple que la meta més important de la seva vida és la d’ajudar a víctimes recents a què acceptin aquesta nova situació.

Per què a unes persones les afebleix la tensió mentre que a d’altres sembla com si les enfortís? Per l’autor l’explicació es simple: hi ha gent que sap com transformar una situació desesperançada en una activitat de “flux” que es pot controlar, gaudir i de la qual en sortiràs més fort.

La diferència entre algú que gaudeix de la vida i algú altre que està aclaparat per ella és producte de la combinació entre els factors externs i la manera en què la persona els interpreta, es a dir, si veu els desafiaments com a amenaces o com a oportunitats. Qui tradueix les amenaces potencials en desafiaments agradables, té una personalitat autotèlica (personalitat de la que ja t’he parlat abans).

L’autor conclou que la vida te significat quan tenim un propòsit que justifica els nostres desitjos i interessos i quan l’experiència està ordenada.

Quan em vaig haver acabat el llibre “Fluir (Flow) Una psicologia de la felicidad” de Mihaly Csikszentmihaly (Ed. Kairós) vaig mirar a Amazon quins llibres més hi havien del mateix autor. El més ben valorat després d’aquest llibre del qual t’acabo de parlar és “Aprender a fluir” de Mihaly Csikszentmihaly (Ed. Kairós). Molts dels comentaris escrits a “Amazon”, venien a dir que aquest llibre era un bon complement de l’anterior i que t’ajudava a posar en pràctica el que en el primer llibre era pura teoria. A més, que fa comprensible coses que en el primer llibre costen una mica d’entendre alhora que profunditza en alguns aspectes de l’anterior llibre, així que me’l vaig comprar i el vaig llegir. Bé doncs, un cop llegit aquest llibre crec que no val gaire la pena llegir-se’l. Considero que a diferència del primer, aquest segon llibre es bastant prescindible. Dona moltes voltes un altre cop sobre el mateix tema (a la part final del primer llibre ja li passava això també). No aporta gran cosa si ja t’has llegit el primer perquè ve a dir bastant el mateix però amb diferents paraules. No veig que faci cap incís pràctic en la qüestió del “flux” com alguns lectors manifestaven en els seus comentaris a “Amazon”.

L’autor reitera en aquest llibre (tal com deia en el primer) que hem de desenvolupar metes que donin sentit a la pròpia existència. Prestar atenció a una determinada tasca, tenir una determinada intenció o posar-nos un objectiu son coses que creen ordre a la nostra consciència. Aprendre a concentrar-se i centrar tota l’atenció en una activitat fa que no hi hagi espai a la consciència per conflictes ni contradiccions. Son aquests els moments anomenats “estats de flux”, perquè tens una sensació d’acció sense esforç. Tens per davant una sèrie clara d’objectius que exigeixen respostes apropiades.

L’autor es centra en aquest llibre a parlar de “l’estat de flux” en els diferents àmbits de la vida quotidiana com ara el treball, l’oci o l’amistat.

En referencia al treball, Mihaly torna a incidir en què és important la forma en la qual es treballa i les experiències que un pot extreure d’afrontar els desafiaments que se li presenten. A vegades, la nostra actitud en front al treball és bàsicament fer el mínim possible, però aquesta estratègia és “miop”, si aquest esforç enfocat en treballar el mínim possible l’utilitzem per realitzar millor el treball, gaudirem més d’aquest i tindrem més èxit. Petits ajustos, canvis minúsculs poden convertir el treball rutinari en una actuació professional que un pot estar desitjant fer amb ganes cada matí. Es poden establir metes inclús per les tasques més insignificants i avorrides (tallar l’herba, etc.).

Csikszentmihaly parla desprès de l’oci i diu que perquè una vida individual sigui òptima depèn en gran mesura de com s’utilitzi el temps lliure. Creu que la qualitat d’una societat dependrà del que facin els seus membres en el seu temps lliure. L’autor pensa que la gent no ha aprés a passar el temps lliure d’una forma sensata. El temps lliure és una de les coses més desitjables a què podem aspirar, la majoria de la gent es pensa que per gaudir del temps lliure no es requereix cap habilitat especial i que tothom pot i sap fer-ho. Però diferents estudis suggereixen el contrari. Tenir oci a disposició no augmenta la qualitat de vida a menys que es sàpiga en què i com invertir aquest temps i això no és fàcil. La majoria de persones estan mal preparades per estar ocioses, sense objectius i sense altres persones amb les quals relacionar-se. És freqüent llavors que es produeixi ansietat en aquestes persones. El temps lliure sense res específic a fer (l’autor l’anomena oci passiu) és l’oposat al “flux”, és a dir, “l’entropia psíquica” que fa que una persona es senti indiferent i apàtica.

Activitats d’oci passiu com ara estar simplement amb els amics, llegir un llibre superficial o mirar la televisió no exigeixen inversió d’energia, ni habilitats ni concentració i és per aquest motiu que aquestes opcions acaben sent les escollides amb més freqüència per a la majoria de persones. Mentre que els jocs, els esports i les aficions proporcionen més experiències de “flow” que per exemple veure la televisió.

Les persones que veuen molt la televisió tenen pitjors treballs i relacions, a més de tenir menys experiències de “flux”. En el sentit oposat, les persones que llegeixen molts llibres tenen moltes experiències de “flow”.

Afortunadament, el món està absolutament ple de coses interessants a fer. Només la falta d’imaginació o la falta d’energia s’interposen en el teu camí per ser músic, inventor, erudit per afició, científic, col·leccionista…

En igualtat de condicions, val més la pena viure una vida plena d’activitats complexes de “flux” que una vida en la qual es consumeix molt oci passiu.

Mihaly parla a continuació de les relacions humanes, de les quals diu que el benestar està profundament connectat amb les relacions que mantenim amb les altres persones. L’home és un “animal social” i les interaccions amb les demés persones son fonamentals per mantenir la consciència en equilibri. En general, s’és molt més feliç quan s’està amb amics, amb independència del que s’estigui fent. De fet, la falta de veritables amistats és sovint la principal queixa de les persones que és troben en una crisi emocional en la segona meitat de la seva vida. La majoria de les persones diuen tenir un estat anímic més baix quan estan soles que quan estan acompanyades. És possible gaudir de la solitud, però no és una cosa que passi fàcilment.

L’autor dedica el penúltim capítol d’aquest llibre a parlar d’un concepte del que ja havia tractat anteriorment, com és el de la “Personalitat Autòtelica”. Aquest mot està compost per “auto” (jo) i “telos” (meta). Una activitat autotèlica seria per exemple jugar una partida d’escacs pel simple fet de gaudir de la partida, mentre que si jugues la partida per diners (objectiu extern), això seria una activitat exotèlica.

Quan som capaços d’afrontar la vida amb implicació i entusiasme pot dir-se de nosaltres que hem aconseguit una personalitat autotèlica.

La persona autotèlica es troba sovint amb situacions que presenten desafiaments. Aquestes persones es concentren més, tenen més nivell d’autoestima i veuen que el que fan és important i està relacionat amb els seus objectius futurs. Tot això no vol dir

que les persones autotèliques siguin més felices, però si que es senten millor amb elles mateixes. Si existeix una qualitat que distingeix a aquestes persones és que la seva energia psíquica sembla inesgotable.

Una persona autotèlica necessita poques possessions materials, diversió, comoditat, poder o fama, perquè moltes de les activitats que realitza ja son de per sí gratificants.

Bé, com ja he dit al principi i com has pogut veure en aquest petit resum que t’he fet, aquest llibre repeteix moltes de les coses que l’autor explica en la seva anterior obra i n’introdueix poques de noves.

Bibliografia

1. – Csikszentmihaly, M. (1996) Fluir (Flow) Una psicologia de la felicidad Ed. Kairós. Barcelona.
2. – Csikszentmihaly, M. (1998). Aprender a fluir Ed. Kairós. Barcelona.